Dies i dies🌞

Hi ha dies i dies.

Mestra!  Mira que posa! (Va dir una veueta a classe el dia 15) Dia mundial de la filosofia. Això què és? 

Va estar molt interessant el raonament matiner. Explicar que és la filosofia té el seu aquell... I vam estar filosofant. 

Eixe mateix dia, vam estar mirant que el dia anterior era el de la diabetis, i que ja havíem passat el dia de la ciència per a la pau i el dia de la llengua romaní. Al  dia següent els-les més ràpides van llegir que era el dia internacional per a la tolerància.

Després hem passat els dies mirant a què estava dedicat el dia. I va venir el dia dels drets de la infància, i el de la televisió, el de la MÚSICA (Santa Cecília, gran dia! És tan important aquest dia que a molts llocs va celebrant-se al llarg dels dies d’aquest mes i del proper). Dia de l’aniversari de la llei d’ús i ensenyament del valencià (important i necessari dia), i el dia que vam anar al MON.DOC 

I el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones (què dir d’aquest dia), dia sense compres (dia que te’n vas anar), dia de la ciutat educadora...

Dia 1, dia mundial contra la sida. És el dia de hui. Dia que comencem mes. Dia esperat amb molta ilu.sió desde fa dies. Dia en que hem anat a Gandia, on ho hem passat rebé al Teatre Raval i després al vaixell pirata.

I vindran més dies, però això ho deixe, per a altre dia.

Marian LL.P.

Canvi de temps

 

Ens falta una foguera. Des de sempre l’ésser humà ha fet els canvis d’estació amb fogueres. L’hivern amb Sant Antoni. La primavera amb Sant Josep. L’estiu amb Sant Joan. La tardor amb el foc de quan fem les olives? A la Vall la tardor ve amb "La mostra de titelles"

El divendres 10 vam assistir a la representació del grup de titellaires de Lleida amb l’obra: “On vas Moby Dick?” Ens va agradar moltíssim!

L’oratge no canvia, però venen temps de canvis. A l’escola amb les obres. Hi ha moviment. Ara entrem per ací i eixim per allà. Cares noves que venen i van. Sorolls repentins que no saps d’on venen.

Taller de sentiments. On et notes l’alegria? Que sents al cos quan escoltes aquesta música? On? Pinta-ho.

Escolte i pinte. Tota la classe pinta! Totes i tots notem i sentim: por, alegria, fàstic...

             

Més canvis. Mares i pares, pares i mares. Alguns - nes venen de nou. Altres ja s’han fet fadrines i no tornen. I, hi ha qui li agrada tant, que repeteix. El proper dia 23 de novembre tenim cita! Heu de venir a l’escola, i si no podeu, delegar el vostre vot amb un familiar o la parella, (qualsevol dubte ja sabeu on estem) 

És molt important que participeu, sobre tot, per a les vostres filles i-o fills. Amb la vostra vinguda a l’escola, amb el vostre vot, amb la vostra participació se n’adonen de la importància de l’escola per a tots i totes.

Marian Ll.P.

Bell-ús

Ja vas a escola?  Quan comença escola? Són preguntes tradicionals. Hi ha un moment de vida on ens  fan aquesta pregunta. L’escola forma part de tots i totes per sort, des de fa moltes generacions. 

És el lloc necessari on ens desenvolupem amb igualtat d’oportunitats.

Escola i societat. Societat i escola: famílies, mestres i alumnat. És importantíssim aprendre a pensar, raonar, conviure, i a utilitzar tots els llenguatges: oral, escrit, musical, matemàtic, emocional, corporal... La lectura és la responsable de poder-ho desenvolupar. Llegir és saber el que estan dient-me en un escrit, la intencionalitat d’aquest, el que he de saber, o decidir, o cantar, o aprendre,  o resoldre, o saber expressar o fer...

L’escola, ha de moure al mateix ritme que ho fa la societat. Difícil però ahí anem. 

Noves tecnologies: pantalles digitals, aules d’informàtica, blocs, tablets... I sumsum corda. 

També hem d’ajudar a raonar, discernir, pensar, buscar, comparar, comprovar ... La majoria de xiquets i xiquetes no lligen, ni busquen, ni comproven. Fomentem el gust per la lectura: biblioteca, bibliopati, biblioteca d’aula, lectures a classe, conta contes, titelles... Biblioteca al poble, on podem anar a fer deures, agafar llibres, consultar... 

Imatge, tot un món. Els primers llibres són d’imatges, després poc a poc van  apareguent paraules, oracions i  text. Textos de molts estils: teatre, prosa, poesia.... Elegits, pensats per a les distintes edats.

Tenim alumnat de 3 a 12 anys. Tot ho pensem per a que siga adequat a l’edat. Activitats que els aporten benefici: pensades, estudiades, raonades per a xiquetes i xiquets d’infantil i primària. La majoria de criatures diuen que no tenen temps per a llegir. No tenen TEMPS! Personetes fins a 12 anys, que el tenen tot per davant!  Igual caldria que les persones majors que estem amb ells- elles els ajudarem a poder trobar-lo, ja que sí el tenen per a mòbil, o tablet o  joscs virtuals.

El món virtual és més cridaner, més fàcil: no han de pensar, ni comprovar, ni saber cap llenguatge. Ho donen fet. Sols han de vore, mirar. Queden al “roblox” per a jugar en un parc virtual. I gravar i vore tik-tok. I enviar-se watsap. 

És fàcil, tan sols cal un mòbil, o una tablet. Aquestes activitats porten més problemes que beneficis: l’emissor no sap qui va a vore-les. La persona receptora no sap la intencionalitat del que l’envia. Consentim que forme part del seu horari habitual.  Fins i tot quan acabem alguna activitat a classe diuen : si te ha gustado dame un like. 

És graciós i perillós. 

Molt. 

Marian Ll.P.

I farem llavor...

Octubre és el nostre mes.

És el mes de les il·lusions. El mes del futur, i del passat. El mes de reiniciar. El més de començar i continuar. El lloc més bonic que hi ha per a portar a terme aquestes il·lusions és l’escola. 

Hem acudit a l’aula de les il·lusions, de la imaginació. Sonia i Eva ens han explicat el pla que tenim per a aquest curs: horari, préstec, poesia, novetats... Un munt d’activitats súper xules que podem realitzar a partir dels llibres.

Saber els nostres antecedents culturals i d’on venim ens ajudarà a desenvolupar un fort sentit de qui som en realitat. La forma com ens relacionem amb la nostra història i cultura ens farà establir una identitat única i autèntica.

La lectura. Les biblioteques: una bona costum fer ús d’elles. Les costums són normes. Si tenim, si fomentem aquesta norma, aquesta pràctica, aquest costum... És llarguíssim el llistat de beneficis que ens aporta. 

De costums sabia també Jaume I.

Quan parlem d’un rei valencià totes i tots pensem amb ell. És el que ens dona una identitat com a poble, ens dona unes normes, uns “costums”: “Els Furs”, que fins i tot foren aplicats quatre segles més tard al poble valencià.

I com qui perd els seus orígens per la seua identitat, no hem de tenir “Vergonya, cavallers, vergonya” perquè “Érem, som i serem” i saps què “Açò és or xata!”

                                         Bon 9 d’Octubre!

Marian LL.P.

PINYA

 

La té Esteban. Aquest matí ens l’ha mostrat. 

I és que li passa cada cosa! Aquest estiu ho ha passat rebé, sobretot a festes del seu poble. Ens ha contat un succés que li va passar amb un esquirol.

L’esquirol després de fer-li la guitza, li va regalar una pinya per a l’escola, i li va dir que cuidarem d’ella: “A l’escola heu de ser com ella. Heu d’estar junts-tes, unides, amables... Així tot ho podreu aconseguir”

Ens l’ha ensenyat. L’hem vista. Nosaltres érem, som i serem, però per si de cas se’ns oblida, la deixarem algun lloc visible per a recordar-ho.

Comencem!

Marian LL.P.

Aire o no aire, llibres enlaire!

Menut ambient tenim. Ja som molts!

Per les nits quan tot està tranquil s’organitzem, quasi no cabem. En realitat cabre, cabem però ningú vol dormir al costat dels germanets. Són endreçats. Del nom sols tenen la fama, però ronquen... Mare si ho fan! I xarradors. Pels colzes! Nosaltres tenim tres cases. Nosaltres tenim tres cases! Nosaltres tenim tres cases! Si! Si! Tres vegades ho diuen tot, una cadascun.

Joanet: Jo de palla! Pepet: Jo de fusta. Jaumet: jo de rajola!

Nosaltres sols la teníem de rajola, i ara ens n'han fet unes de fusta al pati.

Així estarem més amples, i podreu gaudir de nosaltres en qualsevol moment. L’han fet de fusta de la bona, eh? Per evitar que vinga un llop i en un bufit ens les tombe.

Els propers dies 14 i 15 de juny des de les 12 hores fins les 14 hores he escoltat que obriran la casa de rajola (biblioteca de l'escola) a les famílies per a que la pugueu conèixer i... Sorpresa! Les nostres cases de fusta i el racó de lectura també estarà disponible per a visitar.

Quin nervi! Això ja està ahí! Ja heu obert la vidriola? Eva i Sonia ens malcrien molt! Ens arrepleguen i muden per  a que eixe dia fem molt bona cara. Jo sé que interessant sóc, i no ronque..

Com serà la meua nova casa? Serà la teua? I si trobe a faltar als porquets? En un poc de sort, anem junts a una casa de rajola. O de fusta...

Marian LL.P.

Obrirem les portes a les famílies per conèixer les noves instal.lacions de la biblioteca i els espais bibliopati del centre, i poder comprar llibres a 1, 2, 3, i 5 euros, des dels 0 a 100 anys. LA RECAUDACIÓ de la FIRA anirà destinada a la compra de fons bibliogràfics per a l'alumnat.

Conta'm de nou

Recorde quan ens vam conèixer.

Ho pressentia! Aquell dia anava a ser diferent. Vesprada de sol, passeig ple de casetes, primeres mànegues curtes, gent amunt i avall, xarradetes i rises... De sobte tu. Em vas mirar i de seguida vaig saber que seria teu.

Hem passat anys molt bons. Junts. A casa. He conegut persones de la teua vida, i he gaudit amb elles de molts moments. I sempre tornava amb tu.

Després de tants anys la meua presència ja no és la del principi. Estic a la teua vida però senc que alguna cosa passa entre nosaltres. Cada vegada estic  més sol. Passen els dies i no em recordes. 

L’altre dia, escolte: 

Mare! Mare! A l’escola ens volen mostrar la nova biblioteca i la bibliopati.  El dia 14 i 15 de juny pel migdia (12h-14h) faran una fira del llibre. Podem participar portant al centre llibres que no utilitzem: contes infantils i juvenils, poesia, teatre, novel·les ... 

S’ hem  d’espavilar que ja no queden casi dies! Tenim fins al 31 de maig.

La recaudació serà per a comprar llibres per a la biblio.

De sobte, em mires de nou. Com aquella primera vegada. Em toques amb molta suavitat. I m’abraces. I em poses dins la motxilla. I em portes a la teua mestra, que s’alegra molt. Ho note amb la mirada i em crida pel nom. Aiii quant de temps! 

Ací estic, amb altres iguals però diferents a mi, esperant que vinga eixa fira del llibre i que algú-na de nou em torne a mirar com tu ho feies, i em torne a contar com tu em contaves. 

Marian Ll. P.

 

M'encantes!

Eres tal i com et necessite cada dia. Em motives a aprendre, conèixer, entendre, pensar, raonar, saber, estimar...

Tens les solucions correctes a qualsevol tema que m’interessa o em preocupa. Amb tu puc evadir-me del que m’envolta i transportar-me a altres mons, històries, vides.. 

Sabent de la teua importància volem que formes part de nosaltres cada dia, i a qualsevol moment. Per això ja fa un temps que hem renovat la teua casa: des de l’entradeta fins al vestidor. Una casa molt acollidora, on Eva i Sonia realitzen activitats molt divertides i motivadores , i fan que ho passem encara més bé.

El no parar de pensar amb tu, ha fet que també ens plantegem fer (al juny) una fireta on podem vendre’t i comprar-te, tot per a que vinguen a viure uns de nous. Ah! I farem una casa d’estiu, al pati, i li direm “Bibliopati”

Recordeu “ Qui té un llibre, no està tot sol” 

Marian Ll. P.

Recuperem el verd amb Carme Miquel

El proper 1 d’abril celebrarem a Ontinyent la XXXV trobada d’escoles en valencià de la Vall d’Albaida.

Amb el lema “Recuperem el verd, amb Carme Miquel” farem homenatge a aquesta mestra, escriptora, activista,que fou la primera presidenta l’organització entre 1990 i 1994 i fundadora de la CAPPEPV.

Carme Miquel i Diego (La Nucía 1945 - València 2019) va ser pionera del moviment de renovació pedagògica, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, cofundadora de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, organitzadora de les primeres Escoles d’Estiu i de la I Festa de la Primavera, antecedent de les trobades. Va destacar sobretot a dos àmbits: el de l'ensenyament i el de l'escriptura.

A l’entrada de l’escola està el panell amb les samarretes distribuïdes per talles. Tenim fins al dia 20 de febrer per a fer la comanda, tan sols hem d’emplenar i portar el full amb les nostres dades a la mestra, amb els 10 euros que val la samarreta.

També eixe serà l’últim dia per a portar els dos euros de la rifa.

 

 

Voler ser, per a estimar

Més avant, en aquet text, penjaré el manifest que hui la classe de 6é ens ha llegit al pati, m’agradaria començar aquest escrit dient el que fa uns dies ens vam plantejar a les classes: què fem per les altres persones? I així va començar aquesta activitat col·lectiva “Cadena de favors”

També hem estat escoltant i ballant últimament, una cançó molt bonica, on cada vers ens ajuda a ser.

LLUITES

Autors:A Temps (2023) i CEIP V.Blasco Ibàñez (València)

Mai camines sol/ vine ací al meu costat.

Jo t’ensenyaré si et fas mal com t’has d’alçar.

Si tu tractes bé/a la gent del teu voltant,

tindràs amistat, vida i felicitat.

Perquè en la vida hi ha/ dificultats

tria el que vulgues ser /per estimar.

Si lluites, defenses/ la diversitat.

Somriure i lliure, sempre de la mà.

MANIFEST DEL DIA DE LA PAU.

Ens agradaria començar aquest manifest dient qué significa per a nosaltres la Pau.

La Pau no és sols un dia que celebrem així perquè sí; creguem que la Pau és una conducta diària que tots hauríem de dur a terme dia rere dia. La Pau també és el respecte a la nostra vida i a la dels demés. I és molt més que el fi de tots els conflictes del món.

Hi ha un conte molt bonic de la Pau que es titula “ Els dos llops”, i diu:

Hi havia un vell indi Cherokee que contava al seu net la lluita que cadascú té dins d’ell. Aquesta era entre dos llops… - “Un llop és diabòlic: iracund, arrogant, fals predicador, vanitós, ressentit, lladre, abusador i assassí - L’altre és bo: pacífic, Amorós, seré, humil, generós, compassiu, fidel, bondadós, benvolent i honest” El net, després d’uns minuts de reflexió, va preguntar al seu iaio: “ …i quin llop guanyarà? El iaio Cherokee simplement respongué: “ El que tu alimentes”. Nosaltres esperem que tots alimentem el llop bo i  la Pau ha de ser diària. La Pau al món comença en un mateix.

Gandhi ens va ensenyar:  “No hi ha camins per a la Pau, la Pau és el camí” 

Importa ser blanc, negre o groc? Importa professar una o altra religió? Importa tenir més que altres? Importa pertànyer a una cultura o altra? Prenem exemple de Gandhi que reivindicà la independència de la Índia de manera pacífica ja que cada vegada que algú incomplia açò, ell es posava en vaga de fam el temps necessari.

Nosaltres volem avui, al igual que Gandhi, reclamar al món que deixen les guerres a un costat i que en les nacions de tot el món regne la Pau. Que no es jugue amb la vida de milers de persones, i que no per interessos de dos o tres hagen de patir milers de persones.

I després del ball, hem soltat els coloms que ha portat Denise.

Marian LL.P.

Al bracet!

De menuda ho demanava. I és que des d’allí tot ho veia més bé. Podia observar el que passava, el que deien i feien. Estava molt més SEGURA, res em podia passar. Al principi tot el món volia i jo feia algun so o els estirava, i de seguida....  

Ara ja m’he fet major. Aquells braços forts que em feien sentir protegida no ho poden fer físicament, però sí em poder ABRAÇAR.

L’abraçada no és precís entendre-la com a un acte físic, ens poden abraçar amb la mirada, amb accions, amb somriures, amb paraules, amb besos... 

I de sobte el nostre cervell reb una dosi d’energia positiva i ens fa sentir vives, estimades, volgudes. I te n’adones que tens un braç, uns braços i abraços, que de la mateixa manera que quan era menuda, em deixen vore-ho tot d’una forma més amable i més SEGURA.

El dia 21 de gener, és el dia internacional de l’abraçada: 

se’n fem una?

Marian Ll.P.