28 de gener de 2020

La terreta

Ho entens? Açò es el que me pregunten.  Jo amb el cap dic que sí, però és un casiqueno.


Els rius, les muntanyes, els camins, Alfarrasí,  els arbres, el secà, els cotxes, Bufali, les cases, el campanar, el convent, el barranc, ca la iaia, el parc, la carretera per on ve la mestra... l'escola!

Allí, també un hort. El senyor Alfonso ens va començar el camí  amb molta estima i saber fer. Des de dalt es veu i es fa amb seny.


I ara veig com creix el que un dia amb estima vam plantar.


Treballe per a que tinga aliment, per a que no passe fred i puga créixer i reproduir-se i que gaudeixca de la vida i que plante i que estime i que tinga aliment...

I estic baix. 
Però algun dia estaré dalt. I com m'ho han fet, ho faré. Ja ho he entés! Que no! Que no  som res, si no som poble😄


17 de gener de 2020

Vitolet!



La meua iaia conta, que la seua iaia li va dir que fa molts anys, però molts, molts anys a la nostra família...

S. Antoni, trobant-se fent la vida d'ermità al desert de Tebaida (Egipte)  fou requerit per un governador per a que curara a la seua filla d'una malaltia estranya.
Només arribar a la ciutat la iaia de la iaia de la meua iaia, se li acostà acompanyada del fillet, i no va parar de demanar-li al Sant que li curara la cameta: havia nascut coixet.


Així fou. Li la va curar, ja no era coixet.  Mon tio se'n va anar amb ell, i per això, sempre apareix al seu costat.  Acompanyà a Sant Antoni fins que un 17 de gener, als 105 anys va morir el Sant. Mon tio, també es va fer major, però sempre el recordarem com "El Porquet"