Recuperem el verd amb Carme Miquel

El proper 1 d’abril celebrarem a Ontinyent la XXXV trobada d’escoles en valencià de la Vall d’Albaida.

Amb el lema “Recuperem el verd, amb Carme Miquel” farem homenatge a aquesta mestra, escriptora, activista,que fou la primera presidenta l’organització entre 1990 i 1994 i fundadora de la CAPPEPV.

Carme Miquel i Diego (La Nucía 1945 - València 2019) va ser pionera del moviment de renovació pedagògica, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, cofundadora de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, organitzadora de les primeres Escoles d’Estiu i de la I Festa de la Primavera, antecedent de les trobades. Va destacar sobretot a dos àmbits: el de l'ensenyament i el de l'escriptura.

A l’entrada de l’escola està el panell amb les samarretes distribuïdes per talles. Tenim fins al dia 20 de febrer per a fer la comanda, tan sols hem d’emplenar i portar el full amb les nostres dades a la mestra, amb els 10 euros que val la samarreta.

També eixe serà l’últim dia per a portar els dos euros de la rifa.

 

 

Voler ser, per a estimar

Més avant, en aquet text, penjaré el manifest que hui la classe de 6é ens ha llegit al pati, m’agradaria començar aquest escrit dient el que fa uns dies ens vam plantejar a les classes: què fem per les altres persones? I així va començar aquesta activitat col·lectiva “Cadena de favors”

També hem estat escoltant i ballant últimament, una cançó molt bonica, on cada vers ens ajuda a ser.

LLUITES

Autors:A Temps (2023) i CEIP V.Blasco Ibàñez (València)

Mai camines sol/ vine ací al meu costat.

Jo t’ensenyaré si et fas mal com t’has d’alçar.

Si tu tractes bé/a la gent del teu voltant,

tindràs amistat, vida i felicitat.

Perquè en la vida hi ha/ dificultats

tria el que vulgues ser /per estimar.

Si lluites, defenses/ la diversitat.

Somriure i lliure, sempre de la mà.

MANIFEST DEL DIA DE LA PAU.

Ens agradaria començar aquest manifest dient qué significa per a nosaltres la Pau.

La Pau no és sols un dia que celebrem així perquè sí; creguem que la Pau és una conducta diària que tots hauríem de dur a terme dia rere dia. La Pau també és el respecte a la nostra vida i a la dels demés. I és molt més que el fi de tots els conflictes del món.

Hi ha un conte molt bonic de la Pau que es titula “ Els dos llops”, i diu:

Hi havia un vell indi Cherokee que contava al seu net la lluita que cadascú té dins d’ell. Aquesta era entre dos llops… - “Un llop és diabòlic: iracund, arrogant, fals predicador, vanitós, ressentit, lladre, abusador i assassí - L’altre és bo: pacífic, Amorós, seré, humil, generós, compassiu, fidel, bondadós, benvolent i honest” El net, després d’uns minuts de reflexió, va preguntar al seu iaio: “ …i quin llop guanyarà? El iaio Cherokee simplement respongué: “ El que tu alimentes”. Nosaltres esperem que tots alimentem el llop bo i  la Pau ha de ser diària. La Pau al món comença en un mateix.

Gandhi ens va ensenyar:  “No hi ha camins per a la Pau, la Pau és el camí” 

Importa ser blanc, negre o groc? Importa professar una o altra religió? Importa tenir més que altres? Importa pertànyer a una cultura o altra? Prenem exemple de Gandhi que reivindicà la independència de la Índia de manera pacífica ja que cada vegada que algú incomplia açò, ell es posava en vaga de fam el temps necessari.

Nosaltres volem avui, al igual que Gandhi, reclamar al món que deixen les guerres a un costat i que en les nacions de tot el món regne la Pau. Que no es jugue amb la vida de milers de persones, i que no per interessos de dos o tres hagen de patir milers de persones.

I després del ball, hem soltat els coloms que ha portat Denise.

Marian LL.P.

Al bracet!

De menuda ho demanava. I és que des d’allí tot ho veia més bé. Podia observar el que passava, el que deien i feien. Estava molt més SEGURA, res em podia passar. Al principi tot el món volia i jo feia algun so o els estirava, i de seguida....  

Ara ja m’he fet major. Aquells braços forts que em feien sentir protegida no ho poden fer físicament, però sí em poder ABRAÇAR.

L’abraçada no és precís entendre-la com a un acte físic, ens poden abraçar amb la mirada, amb accions, amb somriures, amb paraules, amb besos... 

I de sobte el nostre cervell reb una dosi d’energia positiva i ens fa sentir vives, estimades, volgudes. I te n’adones que tens un braç, uns braços i abraços, que de la mateixa manera que quan era menuda, em deixen vore-ho tot d’una forma més amable i més SEGURA.

El dia 21 de gener, és el dia internacional de l’abraçada: 

se’n fem una?

Marian Ll.P.

Al més amunt!

Quina il·lusió tenien a casa.

No sempre és així. De vegades les famílies no ens accepten quan naixem, però aquest no ha estat el meu cas. Quan això passa (que no ens accepten) sempre hi ha d’altres que m’ajuden a viure, a continuar, a seguir, a deixar llavor.

I és que he estat en perill d’extingir-me. Sort que hi ha persones amb la sensibilitat necessària perquè no ocorrega. Des que vaig nàixer, i des d'abans hi ha qui està pendent de tot el que es refereix a mi.

Aquestes  persones han de saber que són necessàries. Necessitem d’eixa responsabilitat col·lectiva. El grup, la unió, l’agermanament són imprescindibles en la història. 

I així és com ha de ser. Al principi tot és més complicat i difícil per la falta d’experiència, però sobretot amb respecte i cura, a poc a poc tot va funcionant. 

Ahir, xiquetes i xiquets van vindre a vore’m. Fa uns quants anys, altres xiquets i xiquetes es beneficiaven del que un dia com hui es va aprovar. 

La Llei d’ús i Ensenyament del Valencià , es va promoure un dia com hui, 23 de novembre, fa 39 anys i ella ha fet possible que al Bioparc ahir escoltara com una guia explica als xiquets i xiquetes del meu poble com som i com vivim els animals, ací a València i en valencià. 

Marian Ll. P.

I estem d’enhorabona.  Les alegries van a més. Ahir a Aitana Martínez Albert, a la nostra Aitana, li van donar el premi al rendiment acadèmic en Primària.

Aitana, a més d’un bon rendiment, és bona companya i amiga. I cap al Gran Teatre d’Alzira va anar amb son pare i sa mare, i el  mestre-tutor Gustau. Felicitats!!

Llavor

 

Plantarem una llavor.

La regarem amb fe i amor.

I junts veurem la vida brotar.

Serem pacients i esperarem.

Però cada dia allà serem.

Gaudint de veure com es fa gran.

Cal que creixi ple d’amor.

Passant per les quatre estacions.

Si no les viu no madurarà...

Que tot això que hem construït.

Que és tan costós però és tan bonic.

S’acaba si ho deixem de cuidar.

I un dia arribarà la collita,

De tot allò que vam sembrar.

Versos de la cançò “Llavor” de "Les Montses"

Marian :)