De menuda ho demanava. I és que des d’allí
tot ho veia més bé. Podia observar el que passava, el que deien i feien. Estava
molt més SEGURA, res em podia passar. Al principi tot el món volia i jo feia
algun so o els estirava, i de seguida....
Ara ja m’he fet major. Aquells braços forts
que em feien sentir protegida no ho poden fer físicament, però sí em poder
ABRAÇAR.
L’abraçada no és precís entendre-la com a un
acte físic, ens poden abraçar amb la mirada, amb accions, amb somriures, amb
paraules, amb besos...
I de sobte el nostre cervell reb una dosi
d’energia positiva i ens fa sentir vives, estimades, volgudes. I te n’adones
que tens un braç, uns braços i abraços, que de la mateixa manera que quan era
menuda, em deixen vore-ho tot d’una forma més amable i més SEGURA.
El dia 21 de gener, és el dia internacional
de l’abraçada:
se’n fem una?
Marian Ll.P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada