Respecta'm

Mentre reparteixc la figura d’una dona-xica-xiqueta i d’un home-xic-xiquet amb una llegenda escrita vaig diguen: el dissabte escoltareu i voreu que es celebra... Note que les caretes de la classe em miren i recorde que en escoltar qualsevol paraula relacionada amb festa  l’ambient s’anima, però molt.

Espereu, espereu! Mireu, igual no he utilitzat la paraula adecuada. A vore.. No estem donant ara els sinònims? Si? Aquesta paraula celebració, no vol dir festa. Es com un recordartori, com la del dia de l’arbre? Així!

Ahhh si! Això que dius del dia de l'arbre? Si un any no en plantem serà bon senyal i farem festa - Recorda Mireia.

Lligen entre dents i de forma desordenada: 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere.

Van alçant els caps i em miren i dic: ho entenem? Gènere? Que és gènere? Pista! Pista! (Demanen) També el tenen les paraules. Són si és de dona-xica-xiqueta...  Femení! (Criden)  I si són d’home-xic-xiquet ... Masculí!

A l’escola volem recordar que passa. Que passa massa sovint. Ahir mateix, mentre celebràvem – recordàvem. 
Hem omplit  la porta d’entrada amb dones-xiques-xiquetes i homes-xics-xiquets agarrats de la mà, així és com hem d’anar. 

Qualsevol PERSONA que passe per davant de la nostra escola li recordarem que continua passant. Es una carrera de fons però amb educació i consciencia social es pot! 

Els treballs...

    Segons el tipus d’activitat, l’economia es pot dividir en tres sectors productius: primari, secundari i terciari o de serveis.

El sector primari engloba les activitat econòmiques que obtenen recursos directament de la natura. El sector secundari ens permet transformar la matèria primera en productes elaborats i les activitats del sector terciari engloben un conjunt de serveis que fan que la nostra vida siga més satisfactòria.

Avui hem viscut de la mà de Juanjo, Elena i el nostre company Joan com el cotó es transforma en “metxa”.

Hem aprés que el cotó prové d’una planta i amb diferents processos arriba a ser la “metxa” per encendre un ciri.

Ens ha resultat molt curiós descobrir que també hi ha metxes de cartró i de fusta i, fins i tot, hem escoltat com sona aquesta última al cremar-se.

     Hem tingut l'oportunitat d'elaborar el nostre ciri que ens hem portat a casa com a record.

Vivenciar els continguts ens ajuda a comprendre’ls. Gràcies.

D'acord!

En alguna cosa estem totalment d’acord: Bocairent és un dels pobles més bonics que hi ha. De lluny, de prop, pels voltants i per dins.

Aquesta matí, els i les majors de l’escola s’hem abrigat i allà que hem anat! Hem fet una ruta pel poble. 

La visita estrella ha estat “Les covetes dels moros”.

Uau! Impressionava. Pareixíem formiguetes pel camí! 

Les seues cambres, i vistes..

Sort que s’ha instal·lat una escala metàl·lica per on podem entrar més o menys amb comoditat. Abans, s’hi accedia dificultosament amb “osques” del tipus pedal. 

Després de diversos estudis fetes pel Museu Arqueològic d’Ontinyent (encara no completats)es pot assegurar que eren graners-magatzems de seguretat realitzats en l’època hispano-àrab probablement dels segles X-XI.

Ha estat molt interessant, i ho hem passat molt rebé. Segurament molts i moltes de nosaltres tornarem amb les nostres famílies. Tenim pobles molt bonics, i per descobrir.

D'acord? Fem comarca😎

EIXIM PER MONTAVERNER

EIXIM PER MONTAVERNER

Aquest trimestre estem estudiant la nostra localitat i per això hem aprofitat per eixir de l'escola a conèixer alguns dels racons més bonics de Montaverner.

La nostra amiga Salvadora ens ha acompanyat i ens ha anat contant algunes anècdotes.Ací teniu alguns dels nostres escrits on expliquem com i què hem viscut. La veritat que ho hem passat d'allò més bè.

 

 

  

 

I com no les fotos per al record...

 

 

 

 

 

 

La tutora

Altra vegada està fosc.

Ja fa uns dies vaig eixir de l’escola amb la meua tutora. No! No! No és la mestra. Es una xiqueta major que m’acompanya de la mà quan eixim al carrer i m’ajuda en el que em calga. Com anava contant, ixírem tooootes i tots cap a l’auditori. Ja dins es va fer tot fosc i jo, encara que la meua mestra m’havia contat em va entrar poreta. No m’agrada que estiga fosc, sort que va durar poc. L’escenari es va omplir de llum. Una xiqueta, Martina no arribava a escola i es posava a jugar amb una papallona i anava al bosc i.... Ui! Ja s’ha acabat! M’agrada molt.

Xe! Xe! Quan vaig al gimnàs en David sempre ens proposa activitats molt divertides però hui, hi ha com un iglú gegant i altre que no és David ens explica que hem de entrar i que m’he de llevar les sabates i... Altra vegada fosc!

El millor, és que aquest matí la tutora, però la tutora mestra, no la tutora amiga d’escola que també ha anat però amb la seua tutora que no és la meua perque és una altra mestra, no una xiqueta... Estic fent un embolic! 

La tutora de tots els dies, la mestra, la que m’espera a l’entrada, la que em somriu pels matins, ixa! Quan hem anat a classe ens ha tornat a dir que hui venia a l’escola un planetari. Ella fa dies  m'ho havia explicat molt bé, i hui recordat, però la meua imaginació no arribava a pensar que aquest matí l'acabaria a l'espai i entre dinosaures.

Tot Sants

Aquests són monstres valencians.

La tradició del dia de Tot Sants durant molts anys ha consistit en  deixar llet i fer els llits el dia de les ànimes per si aquestes venien a casa que ho trobaren tot com calia, arreglar els cementeris amb moltes flors i acudir amb la família per a visitar als-les que ja no hi eren, menjar fogassa i com no, anar a la fira de Cocentaina.

Des de ja fa anys els i les xiquetes coneixen aquest dia com a: 

es disfressen de monstres de pel.lis per a fer por i demanen caramels per les cases. 

Nosaltres també tenim els nostres mostres tradicionals. Els que durant molts anys han fet por als i les xiquetes. Jo recorde al moro Mussa i a la Quarantamaula.

I tu? A quins recordes?

*Recomanem el llibre de Victor Labrado "Llegendes valencianes" 

(Criatures mítiques de la tradició oral) ed. bromera