Bell-ús

Ja vas a escola?  Quan comença escola? Són preguntes tradicionals. Hi ha un moment de vida on ens  fan aquesta pregunta. L’escola forma part de tots i totes per sort, des de fa moltes generacions. 

És el lloc necessari on ens desenvolupem amb igualtat d’oportunitats.

Escola i societat. Societat i escola: famílies, mestres i alumnat. És importantíssim aprendre a pensar, raonar, conviure, i a utilitzar tots els llenguatges: oral, escrit, musical, matemàtic, emocional, corporal... La lectura és la responsable de poder-ho desenvolupar. Llegir és saber el que estan dient-me en un escrit, la intencionalitat d’aquest, el que he de saber, o decidir, o cantar, o aprendre,  o resoldre, o saber expressar o fer...

L’escola, ha de moure al mateix ritme que ho fa la societat. Difícil però ahí anem. 

Noves tecnologies: pantalles digitals, aules d’informàtica, blocs, tablets... I sumsum corda. 

També hem d’ajudar a raonar, discernir, pensar, buscar, comparar, comprovar ... La majoria de xiquets i xiquetes no lligen, ni busquen, ni comproven. Fomentem el gust per la lectura: biblioteca, bibliopati, biblioteca d’aula, lectures a classe, conta contes, titelles... Biblioteca al poble, on podem anar a fer deures, agafar llibres, consultar... 

Imatge, tot un món. Els primers llibres són d’imatges, després poc a poc van  apareguent paraules, oracions i  text. Textos de molts estils: teatre, prosa, poesia.... Elegits, pensats per a les distintes edats.

Tenim alumnat de 3 a 12 anys. Tot ho pensem per a que siga adequat a l’edat. Activitats que els aporten benefici: pensades, estudiades, raonades per a xiquetes i xiquets d’infantil i primària. La majoria de criatures diuen que no tenen temps per a llegir. No tenen TEMPS! Personetes fins a 12 anys, que el tenen tot per davant!  Igual caldria que les persones majors que estem amb ells- elles els ajudarem a poder trobar-lo, ja que sí el tenen per a mòbil, o tablet o  joscs virtuals.

El món virtual és més cridaner, més fàcil: no han de pensar, ni comprovar, ni saber cap llenguatge. Ho donen fet. Sols han de vore, mirar. Queden al “roblox” per a jugar en un parc virtual. I gravar i vore tik-tok. I enviar-se watsap. 

És fàcil, tan sols cal un mòbil, o una tablet. Aquestes activitats porten més problemes que beneficis: l’emissor no sap qui va a vore-les. La persona receptora no sap la intencionalitat del que l’envia. Consentim que forme part del seu horari habitual.  Fins i tot quan acabem alguna activitat a classe diuen : si te ha gustado dame un like. 

És graciós i perillós. 

Molt. 

Marian Ll.P.