Sé que va a passar alguna cosa. Ja porta uns dies que fa coses estranyes. Pels matins no
para de posar-se complements pel cos, que res han de vore en l’escola, però si
no, l’enfarinen i pareix ser que no fa massa gràcia que açò passe.
Que si
ulleres de sol, i aquest no ixia. Ulleres de sol i el peluix?! Ah! I per a més
inri! Hui amb calcetins de colors per fora dels camals....
Aquesta vesprada és especial. Ho he notat quan hem van revisar per a que
res em faltara. Quan entra em mira de forma diferent. No sé però... Uiiii que
fa? Perque m’agarra així? Ai! Ai! Buf!
Quin estiró!! Que ganes tinc que passe... Açò no pot durar sempre!!
Ara em senc d’allò més bé. Vaig pel carrer. Mira! Tots els pares i les
mares em fan fotos! Els xiquets i les xiquetes canten i ballen i estan molt
contents de dur-me. Peròooo un igual que jo! Altre paregut!
Jejejeje que escolte?:
“Ja estem en Carnestoltes
que bé que ho passarem,
eixirem de l’escola
i anirem al carrer...”
Quina cançó més guapeta, m’agrada, i mira per on, ara pareix ser que la
meua companya em du cap un espill... Oooooh que veig??? Sóc una disfressa de col·legiala!!
Però està ple de pollets, soldats, fitxes de parxis, cabets, daus i unes boines
gegants que no sé que han de vore...