M’encanteu! Vos ho havia dit alguna vegada?
Ara que pense mmmmh... No. Segur que no! Ara ho torne a dir: m’encanteu! Si la
setmana passada era la gent del meu poble...
Ai! Va! Comencem pel principi que em lie. Ja
feia dies que volia que me féreu un lloquet en vosaltres, per açò no parava
d’anunciar-me: Ie, que sóc de la Vall! Ie, que visc a Montaverner! Ie, que me
presenten en societat! Ie, que fem festa...
I per fi va arribar.
Ahir 26 de febrer a l’auditori es va viure una vesprada-nit
històrica.
Gent de tota la Vall i part de la contornada ens van vidre a visitar. Em volien conèixer i els-les meues volien
que em conegueren també.
Sabem que res es fruit de la casualitat. L’esforç
que estem fent dona el seu resultat.
Estic molt contenta. Heu estat. Heu vingut.
Em vaig sentir molt volguda per tots i totes: els meus xiquets i xiquetes, la
meua escola, el meu poble, la meua Vall...