Bon Nadal i millors Reis!!

L’escola és tancada

hi ha llum al carrer,

la senyora Pepis

saluda al carter.

Que tinga un bon dia!

Hui és Nadal!

No té una carteta?

No té una postal?

Li porte unes lletres

de tota la Vall.

L’escola del poble

la vol felicitar: BON NADAL!!

               * adaptació del poema original de Bofill, Puig i Serra

Som exploradors

Fes clik a la imatge

Al CEIP Doctor Esplugues de Montaverner, a la classe de 5 anys, hem encetat un nou projecte pedagògic que utilitza la natura com a font d'aprenentatge, mitjançant eixides des de la nostra escola al riu, parc, estació del tren, pista d'atletisme, camps familiars, ecoparc, pavelló d'esports, geometria al poble...

Dins del nostre llibre de ser, fer, pensar i conviure a l'escola, l'alumnat de 5 anys tenim la responsabilitat de ser els encarregats del reciclatge, del medi ambient, respecte per la natura i cura dels animals que conviuen amb nosaltres al nostre voltant.

Aquest treball és molt més motivador i significatiu si vius l'experiència directament amb la natura, que si expliquem amb paraules e imatges el contingut dins de les nostres aules.
Els exploradors/es de 5 anys, van totes les setmanes a explorar un nou espai natural que tenim al nostre abast, amb una coixinera individual que ens servirà per arreplegar tot allò que veiem a la natura i ens desperta la nostra atenció.                                                                        Després a l'escola observem i compartim tot allò que hem recollit en cadascuna de les eixides, així com representem gràficament la nostra experiència viscuda.

Aquest projecte esta basat en les escoles bosc de Dinamarca. Els xiquets i xiquetes adquireixen els coneixements a través de poder experimentar, tocar, olorar i preguntar. Seria impossible trobar aquest estímuls a dins d'una aula. Tot allò que podríem fer a dins, ho podem fer quinze voltes millor per fora de l'escola.

Els últims anys, diferents estudis científics han anat confirmant la importància del joc a l'aire lliure. Els xiquets/es que estan en contacte amb la natura, desenvolupen més les habilitats motores de coordinació, equilibri i agilitat, tenen més capacitat d'atenció, raonament i observació, tenen menys estrès.

Pel que fa a algunes de les pors que tenen els pares i mares a la climatologia adversa, les escoles del bosc, amb molts anys d'experiència en aquest tema diuen:
El nostre alumnat eixen tots els dies amb calor, fred, plutja, vent... i asseguren que els xiquets i xiquetes s´ho passen millor quan plou perquè acaben ben bruts i poden tocar la plutja. l'alumnat que esta tancat tot el dia dins la classe, no veu passar les estacions de l'any, i pensa que el problema no és el temps que fa en cada moment, sinó que ens adaptem a la manera de vestir. Viure aquests periòdes climatològics diferents ens ajuda a enfortir sense cap dubte el nostre sistema immunològic. 

En definitiva, són més capaços de suportar situacions adverses o cauen malalts amb menor freqüència, ja que tenen un sistema immune enfortit per tot el moviment vital que tenen i per la seua exposició constant en la natura. Potser aquesta idea ens du a un tema clau per a les famílies: trobar l'equilibri entre protecció i exposició, i començar a entendre com a conductes poc saludables l'excés d'higiene o les llargues hores que poden passar els nostres fills en ambients tancats i plens de tecnologia.

LECTOESCRIPTURA

‘Aquestes experiències possibiliten arribar a conceptes abstractes, a allò simbòlic, a través d’allò viu, de l’experimentació’.  Per exemple, experimenten unes matemàtiques vives, estan constantment resolent problemes utilitzant la lògica.. ‘El desenvolupament motriu també els proporciona la maduresa necessària per a l’escriptura, tenen un bon desenvolupament espacial i destaquen en l’àmbit de les ciències naturals i la biologia’.

MÉS SALUT

A la natura, cada dia és diferent, i l’entusiasme possibilita l’aprenentatge. 

És cert que són xiquets/es més sans? Cada vegada més estudis avalen que gran part de les problemàtiques de salut infantil (obesitat, estrès, dèficits d’atenció, hiperactivitat, sistemes immunològics febles o problemes de l’aparell respiratori) tenen relació, en major o menor grau, amb el dèficit de natura, un terme creat el 2005 per Richard Louv al seu conegut llibre:

 The last child in the woods.

SENTIR-SE PART DE L'ENTORN PROPER

Sorprèn el respecte que tenen per tot allò que els envolta. Aquest aprenentatge ajuda a adquirir responsabilitat i personalitat. Els xiquets i xiquetes tenen a prop els camps, els parcs, els rius clariano i Albaida, l'estació...
  Tot això els pertany, i alhora ells pertanyen al terrritori. Es curiós que el nostre alumnat, després de treballar en aquest projecte, s’enfaden quan tornen al riu de Montaverner, i veuen que algú hi ha fet alguna cosa mal. Sens dubte, aquest alumnat, seran més compromesos amb la sostenibilitat perquè ja se senten part d’allò que volem protegir.

Créixer

Des del naixement fem canvis físics que són perceptibles no sols per a qui ens envolta, també ho són per a una mateixa. Els números ens marquen: talla, altura, nº calcer, pes, edat... Tot ho podem mesurar al pas dels anys. Tots aquestos canvis ens passen sense casi  adonar-se’n. Anem fent-se grans. 

Però a més del creixement físic que és inevitable, hi ha altre tipus de creixement que hem de voler, cuidar, treballar. És el creixement personal, el de dins, el que sols depén de mi. De tu. Aquest tipus de creixement no es perceptible a primera vista, però qualsevol canvi que faig, per xicotet que siga afecta al que ens envolta. Si m’alce contenta i amb ganes de gaudir del que hem done el dia, segurament afectarà als-les que estan amb mi.

A la nostra escola estem de bones. Durant un temps Maribel Prats, ens guiarà pel camí del creixement personal. Podrem gaudir d’ella els i les mestres i les famílies. El dijous passat vam estar raonant sobre el lideratge i l’escola. 

Ens va regalar afirmacions com: “Els canvis importants passen perquè volem fer", "...no es tracta de fer si no de saber perquè ho fem”, “Abans de mestres som persones. Hem de créixer des de la persona, en paral·lel: persona-família-escola”

Que bonic és i serà créixer junts-es!