Al més amunt!

Quina il·lusió tenien a casa.

No sempre és així. De vegades les famílies no ens accepten quan naixem, però aquest no ha estat el meu cas. Quan això passa (que no ens accepten) sempre hi ha d’altres que m’ajuden a viure, a continuar, a seguir, a deixar llavor.

I és que he estat en perill d’extingir-me. Sort que hi ha persones amb la sensibilitat necessària perquè no ocorrega. Des que vaig nàixer, i des d'abans hi ha qui està pendent de tot el que es refereix a mi.

Aquestes  persones han de saber que són necessàries. Necessitem d’eixa responsabilitat col·lectiva. El grup, la unió, l’agermanament són imprescindibles en la història. 

I així és com ha de ser. Al principi tot és més complicat i difícil per la falta d’experiència, però sobretot amb respecte i cura, a poc a poc tot va funcionant. 

Ahir, xiquetes i xiquets van vindre a vore’m. Fa uns quants anys, altres xiquets i xiquetes es beneficiaven del que un dia com hui es va aprovar. 

La Llei d’ús i Ensenyament del Valencià , es va promoure un dia com hui, 23 de novembre, fa 39 anys i ella ha fet possible que al Bioparc ahir escoltara com una guia explica als xiquets i xiquetes del meu poble com som i com vivim els animals, ací a València i en valencià. 

Marian Ll. P.

I estem d’enhorabona.  Les alegries van a més. Ahir a Aitana Martínez Albert, a la nostra Aitana, li van donar el premi al rendiment acadèmic en Primària.

Aitana, a més d’un bon rendiment, és bona companya i amiga. I cap al Gran Teatre d’Alzira va anar amb son pare i sa mare, i el  mestre-tutor Gustau. Felicitats!!

Llavor

 

Plantarem una llavor.

La regarem amb fe i amor.

I junts veurem la vida brotar.

Serem pacients i esperarem.

Però cada dia allà serem.

Gaudint de veure com es fa gran.

Cal que creixi ple d’amor.

Passant per les quatre estacions.

Si no les viu no madurarà...

Que tot això que hem construït.

Que és tan costós però és tan bonic.

S’acaba si ho deixem de cuidar.

I un dia arribarà la collita,

De tot allò que vam sembrar.

Versos de la cançò “Llavor” de "Les Montses"

Marian :)

Es fa saber...

A tots i totes les que llegiu  aquestes lletres que... 

Primer, tercer i cinqué de primària encetem aquest curs el projecte interdisciplinari  “Hort escolar” i ja ens hem posat mans a l’obra.

Necessitàvem qui llaurara, i de seguida el senyor Vicent Gandia Quilis, iaio de Laia de segon ha vingut amb la seua mula mecànica per a llaurar el terreny que dedicarem a l’hort.

El terme llaurar, ve del llatí laborare, que tenia el significat genèric de treballar. Així és com, un sinònim de llaurar és treballar la terra.  

El senyor Vicent, quan ha girat el cantó no sabia la importància que tenia el que anava a fer per a tota la comunitat educativa. 

Iniciàvem el projecte “per tot lo alt” 

Principis metodològics de l'educació i per tant, també del projecte són la motivació, l’activitat, la intuïció, l’interés, la globalització i la col·laboració de les famílies. 

Ara ja hem començat el procés d’aprenentatge i podem realitzar experiències i activitats que ens ajuden a aprendre i a estimar el nostre entorn.

Poquet a poquet es fa paret, i  sabeu que la paciència és la mare de la ciència, que amb diners torrons. Quan més siguem més riguem... Així que ... 

Al temps!

I com no n'hem tingut prou, fins demà a les nou! 😃

No és poca cosa el que ens ha proposat aquest matí Manolo en eixir al pati. Si! Hem eixit dues vegades, una per a conéixe'ns totes i tots, i després per a esmorzar i jugar.

Per una cosa o altra, hui és un dia amb novetats, amb canvis: primer dia d'escola, de curs, d'edifici, d'aula, de mestra... I com que qui no fa la vespra no fa la festa, el descans de la nit passada no va ser el mateix. Quins nervis!

Com contava, estava allí asseguda amb la gent de classe i ens ha dit que si enguany, aprenem a no burlar-se i a no consentir que ningú-na ho faça ja sabríem molt. He mirat al voltant i de seguida he pensat: ja sé perque ens ho diu: som tan diferents i tan iguals, tan diversos i tan semblats. La diversitat de caretes, cultures, pensaments, colors, jocs, llengües... 

Eixa diversitat sols em pot aportar noves formes d'aprendre, de saber que amb la diferència està la riquesa.

Retrobar-se👪👪

L'última entrada a aquest bloc amb "normalitat" va estar el 8 de març del 2020, amb el títol "Dones" on mostrem l'activitat realitzada a l'entradeta de l'escola, totes i tots. Amb germanor.

              

Per a parlar del temps posterior, sols em ve al cap l' "Assaig sobre la ceguesa" de J.Saramago.

Dos anys després, tot té altre color. Al mes de maig vam tornar a poder eixir de l'escola en grups. 

Poc després, a classe, havíem de realitzar una activitat: dibuixar en casa quines havien estat els dies més importants de la seua vida i  explicar-ho a classe (per la poca edat de les criatures, pensava que era important que els-les ajudaren). 

Bocabadada. L'exida! Amb bus i els amics i amigues i amb la resta de l'escola. Es clar que aquesta activitat, fa dos cursos no tindria segurament el mateix resultat.

Tanquem un cicle. Un temps molt estranys. L'escola no era l'escola que nosaltres fem.

Han estat unes setmanes molt especials. 

Fets com poder anar pel pati per on volguérem, entrar als lavabos sense tenir que esperar, parlar sense tenir que forçar molt la veu, vore com estan de mellats i mellades, fer eixides tots i totes junts...

Els xiquets i xiquetes més menuts han conegut l'escola. La de veritat. La de compartir, ajudar, abraçar, participar... S'hem retrobat.

Per acabar aquest escrit, unes paraules per als i les que són escola. Són de la nostra escola, encara que no entraran tots els dies, sabem que sempre podem comptar amb elles i ells: Salvadora, Ana, Rafa, Teo i el grup de Sisé.

I hui entrem a l'estiu, on tot cuc viu!

Marian Ll.P.

Pel món, com Miquela😎

La setmana va començar amb molt de moviment, alegria, nervis, il·lusions...  I és que ja, després d'un temps la classe de 6é tornava a realitzar els viatge de final de curs.

Els altres dies vam anar la resta de l'escola a conèixer més alguns pobles de la vall. 

Des de Montaverner, amb bus i amb les nostres amigues i amics de l'escola marxarem cap a Albaida.

Horacio Pinchadiscos, la colla del Cau de les Feretes, la Bruja Averia amb els Electroduendes.

Els titelles de Francisco Sanz, titelles africanes, Babalà, Tirisiti, els ninots de "Gomaespuma"... I moltes més ens van traure un somriure. 

Com a record férem una Bubota, personalitzada.

Al poble amb més xispa de la Vall vam arribar. Deixàrem les motxilles amb les viandes a l'escola i començarem una ruta per Carrícola .

Original, rural, divertida, natural, instructiva,  calurosa, relaxant i molt bonic. Així és aquest espai que vam tenir el gust de recórrer.

I cap a casa ja!

Hui, en una estona la classe de 6é també. Amb molta gana de retrobar-se el dilluns i així poder-se contar totes les vivències viscudes.

Marian LL.P.

Els llibres ens fan lliures

 

Aquest matí quan ha sonat el telèfon, i he sabut la tasca que havia de realitzar... Quina alegria! Estava un poc prou farta d'anar amagada per darreres dels arbres. Ja he aprés fins i tot la llengua dels bolets. És clar que aquesta tasca, ni Butoni, ni Quarantameula, ni la Bubota ho podien fer com jo.

Cap a l'escola de Montaverner!

Que bé ho he passat!

Allí he sorprés a mestres i alumnat.

Com sóc molt juganera he començat passant per les classes donant una pista, i  he dit que ens voríem a l'entrada de l'escola. Quines caretes! No recordaven, i alguns i algunes no sabien, que era el comboi. Hui ho han conegut.

A l'entrada de l'escola s'hem retrobat i he obert les portes de la casa nova de BIBLI. Per cert, està mooolt bonica. Tota pleneta de llibres que ens ajuden a estimular el cervell i a adquirir aprenentatges rics i diversos.

Per al final de la festa el cicle d'Infantil tenia preparat per a la Primària dramatitzacions de contes tradicionals.

I ja acabant de berenar estem Bibli i jo, la fada Marivent. No para de dir-me: recorda'ls. 

Recorda'ls que espere em vinguen a visitar sempre que vullguen.

Marian Ll.P.