Bon Nadal i millors Reis!!

L’escola és tancada

hi ha llum al carrer,

la senyora Pepis

saluda al carter.

Que tinga un bon dia!

Hui és Nadal!

No té una carteta?

No té una postal?

Li porte unes lletres

de tota la Vall.

L’escola del poble

la vol felicitar: BON NADAL!!

               * adaptació del poema original de Bofill, Puig i Serra

Som exploradors

Fes clik a la imatge

Al CEIP Doctor Esplugues de Montaverner, a la classe de 5 anys, hem encetat un nou projecte pedagògic que utilitza la natura com a font d'aprenentatge, mitjançant eixides des de la nostra escola al riu, parc, estació del tren, pista d'atletisme, camps familiars, ecoparc, pavelló d'esports, geometria al poble...

Dins del nostre llibre de ser, fer, pensar i conviure a l'escola, l'alumnat de 5 anys tenim la responsabilitat de ser els encarregats del reciclatge, del medi ambient, respecte per la natura i cura dels animals que conviuen amb nosaltres al nostre voltant.

Aquest treball és molt més motivador i significatiu si vius l'experiència directament amb la natura, que si expliquem amb paraules e imatges el contingut dins de les nostres aules.
Els exploradors/es de 5 anys, van totes les setmanes a explorar un nou espai natural que tenim al nostre abast, amb una coixinera individual que ens servirà per arreplegar tot allò que veiem a la natura i ens desperta la nostra atenció.                                                                        Després a l'escola observem i compartim tot allò que hem recollit en cadascuna de les eixides, així com representem gràficament la nostra experiència viscuda.

Aquest projecte esta basat en les escoles bosc de Dinamarca. Els xiquets i xiquetes adquireixen els coneixements a través de poder experimentar, tocar, olorar i preguntar. Seria impossible trobar aquest estímuls a dins d'una aula. Tot allò que podríem fer a dins, ho podem fer quinze voltes millor per fora de l'escola.

Els últims anys, diferents estudis científics han anat confirmant la importància del joc a l'aire lliure. Els xiquets/es que estan en contacte amb la natura, desenvolupen més les habilitats motores de coordinació, equilibri i agilitat, tenen més capacitat d'atenció, raonament i observació, tenen menys estrès.

Pel que fa a algunes de les pors que tenen els pares i mares a la climatologia adversa, les escoles del bosc, amb molts anys d'experiència en aquest tema diuen:
El nostre alumnat eixen tots els dies amb calor, fred, plutja, vent... i asseguren que els xiquets i xiquetes s´ho passen millor quan plou perquè acaben ben bruts i poden tocar la plutja. l'alumnat que esta tancat tot el dia dins la classe, no veu passar les estacions de l'any, i pensa que el problema no és el temps que fa en cada moment, sinó que ens adaptem a la manera de vestir. Viure aquests periòdes climatològics diferents ens ajuda a enfortir sense cap dubte el nostre sistema immunològic. 

En definitiva, són més capaços de suportar situacions adverses o cauen malalts amb menor freqüència, ja que tenen un sistema immune enfortit per tot el moviment vital que tenen i per la seua exposició constant en la natura. Potser aquesta idea ens du a un tema clau per a les famílies: trobar l'equilibri entre protecció i exposició, i començar a entendre com a conductes poc saludables l'excés d'higiene o les llargues hores que poden passar els nostres fills en ambients tancats i plens de tecnologia.

LECTOESCRIPTURA

‘Aquestes experiències possibiliten arribar a conceptes abstractes, a allò simbòlic, a través d’allò viu, de l’experimentació’.  Per exemple, experimenten unes matemàtiques vives, estan constantment resolent problemes utilitzant la lògica.. ‘El desenvolupament motriu també els proporciona la maduresa necessària per a l’escriptura, tenen un bon desenvolupament espacial i destaquen en l’àmbit de les ciències naturals i la biologia’.

MÉS SALUT

A la natura, cada dia és diferent, i l’entusiasme possibilita l’aprenentatge. 

És cert que són xiquets/es més sans? Cada vegada més estudis avalen que gran part de les problemàtiques de salut infantil (obesitat, estrès, dèficits d’atenció, hiperactivitat, sistemes immunològics febles o problemes de l’aparell respiratori) tenen relació, en major o menor grau, amb el dèficit de natura, un terme creat el 2005 per Richard Louv al seu conegut llibre:

 The last child in the woods.

SENTIR-SE PART DE L'ENTORN PROPER

Sorprèn el respecte que tenen per tot allò que els envolta. Aquest aprenentatge ajuda a adquirir responsabilitat i personalitat. Els xiquets i xiquetes tenen a prop els camps, els parcs, els rius clariano i Albaida, l'estació...
  Tot això els pertany, i alhora ells pertanyen al terrritori. Es curiós que el nostre alumnat, després de treballar en aquest projecte, s’enfaden quan tornen al riu de Montaverner, i veuen que algú hi ha fet alguna cosa mal. Sens dubte, aquest alumnat, seran més compromesos amb la sostenibilitat perquè ja se senten part d’allò que volem protegir.

Créixer

Des del naixement fem canvis físics que són perceptibles no sols per a qui ens envolta, també ho són per a una mateixa. Els números ens marquen: talla, altura, nº calcer, pes, edat... Tot ho podem mesurar al pas dels anys. Tots aquestos canvis ens passen sense casi  adonar-se’n. Anem fent-se grans. 

Però a més del creixement físic que és inevitable, hi ha altre tipus de creixement que hem de voler, cuidar, treballar. És el creixement personal, el de dins, el que sols depén de mi. De tu. Aquest tipus de creixement no es perceptible a primera vista, però qualsevol canvi que faig, per xicotet que siga afecta al que ens envolta. Si m’alce contenta i amb ganes de gaudir del que hem done el dia, segurament afectarà als-les que estan amb mi.

A la nostra escola estem de bones. Durant un temps Maribel Prats, ens guiarà pel camí del creixement personal. Podrem gaudir d’ella els i les mestres i les famílies. El dijous passat vam estar raonant sobre el lideratge i l’escola. 

Ens va regalar afirmacions com: “Els canvis importants passen perquè volem fer", "...no es tracta de fer si no de saber perquè ho fem”, “Abans de mestres som persones. Hem de créixer des de la persona, en paral·lel: persona-família-escola”

Que bonic és i serà créixer junts-es!

Reflexions

El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere. El juliol de 1981 en el "Primer encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe" celebrat a Bogotà. Es va escollir aquest dia per a commemorar l'assassinat de les germanes Minerva, Patria i Teresa Mirabal.

La igualtat de gènere també coneguda com a igualtat de sexes, implica que els homes i les dones han de rebre el mateix tractament. Aquest concepte és clau en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.

Ahir a l'escola vam mostrar el nostre rebuig a aquests tipus d'accions sense sentit. A classe vam reflexionar la importància de recordar dies com aquets.

Ens va agradar molt, el fet que els i les alumnes de 6é amb la seua mestra, realitzaren un cartell i ens l'oferiren a signar a tots i totes. Ens ha ajudat molt a raonar lo irracional. Nosaltres som les dones i homes del futur.

Ja van!

Des de que les hem rebut sols volíem escriure-vos. La mestra es va posar molt contenta pel nostre interès i ens va dir que al dia següent ens posaríem de seguida: mans a l’obra!

Ja hem fet la primera. És la que més costa! Adreça, nom i cognoms... Els pobles tenen un número! Si no el poses bé no arriba la carta. Manolo ens du sobres i segells. Bona lletra. Data, salutació, com s'escriu...? Ja està! Puc fer un dibuix? Puc fer com ells-elles posar els seu nom? I jo? 

Comencem així a conèixer altres xiquets i xiquetes amb les que tenim tantes coses en comú: comarca, tradicions, llengua... Són com nosaltres, els-les tenim tan prop! Podríem quedar el dia de la Trobada i vore’ns... Estaria genial!

Toc, toc... Qui és?

Anàvem a per les matemàtiques. Toquen a la porta. Entren Manolo i Majo. Hem callat tots i totes. Alguna cosa importantíssima havia de ser per a que vingueren els dos al mateix temps a classe. De cop Manolo diu: espereu correu? Perquè jo tinc ací...

No hem escoltat res més. Tots i totes hem cridat: LES CARTES!! Quins nervis ens ha entrat. Hi haurien per a tots-es? Que ens diran? Manolo, ens les ha repartit. Si! Tots i totes en tenim. 

                       

 

Nosaltres mai havíem obert un sobre, i per això ho hem fet amb molta cura de no trencar la carta. Després hem eixit a llegir-les davant dels nostres companys-es. Totes! No se n’hem deixa’t cap!

Ja fa uns dies la mestra ens va mostrar la foto d’uns xiquets i xiquetes d’ El Palomar. Són de 2n de primària, com nosaltres. Vero,la seua mestra, i la nostra volien que ens férem amics i amigues. Un senyor que li diuen Freinet es va aconsellar que una bona forma era per carta. Aquest senyor diu que així ens motiva a investigar, a més ens ajuda a la nostra socialització, millora el nostre nivell de comunicació oral i escrit...i  moltes més coses. 

Ha de ser cert que ens millorarà tot açò, de moment, el que si ha fet es que somriguem, alegrem, gaudim, escoltem, ens il·lusionem J

Han tardat en arribar, però ja les tenim ací. Ja sabem que Dani té un furó, Yaiza té un germà que li diuen Yeray, Irene té una tortuga que li diuen Melona, Maria un germà que ja va a l’ institut, Arian puja a cavall, a Jaume li agrada el futbol, Arnau té una germana que li diuen Júlia, Isaac té un gos, Alex un periquito que li diuen Alexito, i Ferran té una novia molt bonica que li diuen Maria.

Prompte vos donarem resposta i vos contarem coses de nosaltres.  Tenim molta gana!

29a Trobada d'Escoles en Valencià

Fa dies Manolo proposava al claustre una idea. Una bona idea! Tornar a reviure una festa. Una festa que ja vam celebrar al 1998. Al segle passat! 
Una festa molt especial. Una festa d’escola. Però no de qualsevol escola, d’escola valenciana. Com la nostra!

Mans a l’obra! Al nostre poble segur que també li agradarà la idea. De seguida es va convocar a totes les entitats i col·lectius. Esperàvem gent però l’acceptació va estar fenomenal: entitats locals, coordinadora per la defensa i l’ùs del valencià, mestres, ampa, ajuntament, associacions...

Fins i tot, S. Blai va acudir! ;)

Mon- Doc

Ja fa que al nostre poble és realitza “La mostra de cinema documental de Montaverner” més coneguda com Mon-Doc.

Durant tota la setmana i per les vesprades podem acudir a vore pel·lícules. Nosaltres aquest matí hem anat tota l’escola a vore el documental “Nos gustan los gusanos” realitzada pels xiquets i xiquetes del l’escola de Beniardà (Alacant). Ens han mostrat imatges del seu poble, com viuen, juguen, i  el més important, ens han fet vore que el futur de tots els pobles del món està en nosaltres, en els xiquets i xiquetes.

Sense xiquets ni xiquetes no hi ha futur!

Les "filaes" de Montaverner celebren el 9 d'Octubre.

El passat 8 d'Octubre l´oratge va fer que al gimnàs del col.legi públic d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Doctor Esplugues de Montaverner es celebrara una desfilada en honor al rei Jaume I "El Conqueridor". 

Els més majors ens van interpretar la conquesta de València. Després cada curs representava a cadascuna de les filades del poble (dues fotos de dalt), i amb el vestit i amb música festera desfilaven i ballaven per a la resta del públic assistent. Ho vam passar molt rebé! 

CEIP Doctor Esplugues. LA VALL D'ALBAIDA

I punt!

Actualment a l’escola aprenen moltíssimes habilitats relatives al moment actual. Termes com ordinador, pdf, dvd, pendrive, pantalla digital... Seria impensable un dia a les nostres vides sense un d’aquestos aparells. Són importantíssims saber-los usar. Recordem: l’escola ha d’anar evolucionant al mateix temps que la societat. 

Hem d’aprendre per a la vida. Hem de posar a l’abast els mitjans oportuns per a ajudar a desenvolupar totes les habilitats que tenim però de vegades, si no ens acompanyen, si no ens les mostren no som ni serem conscients d’elles. 

L’escola és sabedora.

Una activitat molt enriquidora, i completa és la que realitzen els-les alumnes del 3r cicle. 

La costura. Hui definida com l’art de cosir. Durant molt de temps ha estat sinònima d’escola. Qui no ha escoltat: te’n vas a costura?

Va de bo!

Fa uns dies vam començar curs d’una forma molt alegre i divertida: Manolo ens va rebre amb molta alegria i ens desitjava que ho passarem més bé si podíem, que el curs passat. Festa no hi ha si no hi ha ball. Nosaltres que som molts complidors-es, ho vam tindre que celebrar: altaveus, mestres, xiquets-xiquetes, i Esteban (un mestre molt ballador)

Ara ja fa casi una setmana. Aquest matí ens hem vist al periòdic Levante, a la secció Aula i ens hem posat molt contentes  J

                                                                                                                                                        *Dibuix de JOAN TURU

Al principi no està malament, de fet em dona alegria i tot! Un dia, dos, tres, una setmana...  Poc a poc  comence a sentir-me sola. Perquè no ve ningú? Ja no em volen?  S’han oblidat de mi? No pot ser! Quina avorrició!  Que faig ací?

Ja fa dies que  note un formigueig que puja i baixa sense parar. Es un “nosequeempassaperòalgovaapassar ” Pels matins escoltava veus dins meu. Cap a migdia desapareixen. Estava per cridar a l’arquitecte per vore si m’explicava, que era això que notava al meu interior. M’he parat a escoltar i eren veus conegudes: els i les mestres, Raúl, mares, pares, xiquets i xiquetes. Mmmh que bé!  Quina alegria tinc! Torne a ser jo!

Venen dies molt  importants i emocionants per a mi. Tots i totes de nou ens reunirem, contarem, riurem, voldrem, jugarem, serem, aprendrem,  ballarem, farem, escoltarem, pensarem... i conviurem!  

Em viureu!!!

 L’ escola 

PD:  Fa dies que els i les mestres han començat el curs. Als-les demés vos espere el dia 10 a les 9 del matí fins a les 13 hores.

Als xiquets i xiquetes d’infantil 3 anys vos espere també a partir del dia 10  però entrareu de forma escalonada, i en horari de 9’30 a 12 hores.

DIA 10

MARTA  ALMENDROS  PERELLÓ

ANDREU  FERRI  PASQUAL

LLUC  PASTOR  LÓPEZ

CARLA  GALDÓN  MUÑOZ

DIA 11

JUAN MARIA  DELGADO  FERNÁNDEZ

SARAI  HERRERO  QUILIS

BIEL  JUAN  BELLVÍS

BRUNO  PLA  TORMO

DIA 14

ALEX  BOLUDA  CARACUEL

LEONOR  MAHIQUES  GONZÀLEZ

JAVI  MOSCARDÓ  LÓPEZ

ARIADNA  VIDAL  LÓPEZ

MUSICAL REI LLEÓ

MUSICAL SÈRIES INFANTILS DELS NOSTRES PARES I MARES

POR AL BALCÓ

FES CLIK A LA IMATGE

Projecte de la por, realitzat junt amb les nostres famílies durant tot el curs 2014-2015 a Montaverner. 

Cada curs ha segut durant tot l'any un personatge de terror, hem ballat, disfressat, divertit... amb aquest personatge en diferents situacions: 

- Halloween,

- Passarel·la de la por 

- Musical Que risa em fa la por, 

- Libdup en el calvari, 

- Por al carrer en carnestoltes...

Finalment, i junt a les famílies, el nostre alumnat ha elaborat la silueta del seu personatge, i s'ha inventat un micro-relat de la por i risa al mateix temps, per expossar-lo al seu balcó o finestra durant unes setmanes per Montaverner.

Hem anat tot l'alumnat en horari lectiu, a visitar totes les siluetes i ens hem adonat que Montaverner s'ha convertit en un poble terrorifíc.