Ho conte com va passar.
Em vaig alçar del llit i arreglant-me la motxilla em vaig adonar que no tenia el
xiulet! El tenia el meu gos! Li vaig dir: gos, dóna’m el xiulet! Em
contestà que me’l tornaria si li donava pa. La mare em va dir: ves a per llet,
i en vindre el donaré pa.
Cap
a la lleteria em vaig trobar una rateta que agranava l’escaleta i ella tota presumida
em va dir: on vas? No vaig poder contestar! Un drac que em passà pel davant li
digué: rateta, rateta que guapeta estàs...
Jo
vaig continuar per la vorera. De cop tres porquets m’ avançaren a tota
velocitat amb tres motxilles de rodes. L’últim derrapava i tot de la velocitat
que duia! Me va cridar l’atenció que darrere d’ells anava un llop que cridava:
Jaumet! Jaumet! Que sols vull saber on està el forn...
Xino,
xano pel carrer quan un mig pollastret es queda mirant-me i cantà: “Jo sóc el
mig pollastret que sóc més ric que no ell, que gratant un femeret m’he trobat
un dineret”
Buf!
Quin dia més estrany!
Ja
amb la botella de llet a la ma, em trobe al drac. Aiiii! Aiii! (cridava) D’una
pota li eixia sang. Al terra hi havia una rosa. Que li ha passat senyor drac?
La
rateta i jo hem quedat per a berenar. Estava taaaaaan content que he pensat en
regalar-li una flor del meu roser. Quan anava a tallar-la han passat tres porcs
a tanta velocitat que m’he punxat i m’he ferit...
Amb
el dineret del pollastret vam comprar tiretes i el drac vam curar. La llet per
a la mare, que em donà el pa i el gos el xiulet. Els porquets van voler vindre
a berenar, amb la rateta i el drac, els tres porquets i el llop, el meu gos, el
mig pollastret i jo.
Així
va passar i així vos ho conte.
Jordi 😉
