23 d’abril de 2018

Ei Jordi!


Ho conte com va passar.  

Em vaig alçar del llit i arreglant-me la motxilla em vaig adonar que no tenia el xiulet! El tenia el meu gos! Li vaig dir: gos, dóna’m el xiulet! Em contestà que me’l tornaria si li donava pa. La mare em va dir: ves a per llet, i en vindre el donaré pa.

Cap a la lleteria em vaig trobar una rateta que agranava l’escaleta i ella tota presumida em va dir: on vas? No vaig poder contestar! Un drac que em passà pel davant li digué: rateta, rateta que guapeta estàs...

Jo vaig continuar per la vorera. De cop tres porquets m’ avançaren a tota velocitat amb tres motxilles de rodes. L’últim derrapava i tot de la velocitat que duia! Me va cridar l’atenció que darrere d’ells anava un llop que cridava: Jaumet! Jaumet! Que sols vull saber on està el forn...

Xino, xano pel carrer quan un mig pollastret es queda mirant-me i cantà: “Jo sóc el mig pollastret que sóc més ric que no ell, que gratant un femeret m’he trobat un dineret”

Buf! Quin dia més estrany!

Ja amb la botella de llet a la ma, em trobe al drac. Aiiii! Aiii! (cridava) D’una pota li eixia sang. Al terra hi havia una rosa. Que li ha passat senyor drac?

La rateta i jo hem quedat per a berenar. Estava taaaaaan content que he pensat en regalar-li una flor del meu roser. Quan anava a tallar-la han passat tres porcs a tanta velocitat que m’he punxat i m’he ferit...

Amb el dineret del pollastret vam comprar tiretes i el drac vam curar. La llet per a la mare, que em donà el pa i el gos el xiulet. Els porquets van voler vindre a berenar, amb la rateta i el drac, els tres porquets i el llop, el meu gos, el mig pollastret i jo. 

Així va passar i així vos ho conte.

Jordi 😉