26 de febrer de 2020

Febrer-febreret, és el mes, més curtet.


Sempre han estat dies ben bonics.  I això que febrer és el més curtet, però també el més intens!
Dijous de cassoleta. La vesprada que teníem lliure. Per a menjar a l'aire lliure amb els amics i amigues, companyes i companys ... Lliure! Lliures!


I cantant:
"Jo tinc una cassoleta, tota pleneta d'arròs!
Que me l'ha comprat ma mare, per anar, a dinar, el dijous!
Que pare un cotxe (bis), que vull pujar.
Estic cansada (bis), de passejar!
Si ve el meu amo (bis), i "mos" veu ací.
Totes les culpes (bis), seran "pa" mi"


Ara es distint. Continua la tradició. Llibertat. Molta més llibertat. I tant!

I jo... alegria, molta. Alegria quan veig que arriben. I ens saluden i saludem, i ens animen i animem, i canten i cantem, i ballen i ball... Si! Ballem! Menegem els peus i aplaudim, i ens encisa vore ixes caretes que tots els anys ens recorden.