26 de novembre de 2015

Reflexions


El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere. El juliol de 1981 en el "Primer encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe" celebrat a Bogotà. Es va escollir aquest dia per a commemorar l'assassinat de les germanes Minerva, Patria i Teresa Mirabal.

La igualtat de gènere també coneguda com a igualtat de sexes, implica que els homes i les dones han de rebre el mateix tractament. Aquest concepte és clau en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.


Ahir a l'escola vam mostrar el nostre rebuig a aquests tipus d'accions sense sentit. A classe vam reflexionar la importància de recordar dies com aquets.
Ens va agradar molt, el fet que els i les alumnes de 6é amb la seua mestra, realitzaren un cartell i ens l'oferiren a signar a tots i totes. Ens ha ajudat molt a raonar lo irracional. Nosaltres som les dones i homes del futur.

22 de novembre de 2015

Ja van!



Des de que les hem rebut sols volíem escriure-vos. La mestra es va posar molt contenta pel nostre interès i ens va dir que al dia següent ens posaríem de seguida: mans a l’obra!

Ja hem fet la primera. És la que més costa! Adreça, nom i cognoms... Els pobles tenen un número! Si no el poses bé no arriba la carta. Manolo ens du sobres i segells. Bona lletra. Data, salutació, com s'escriu...? Ja està! Puc fer un dibuix? Puc fer com ells-elles posar els seu nom? I jo? 


Comencem així a conèixer altres xiquets i xiquetes amb les que tenim tantes coses en comú: comarca, tradicions, llengua... Són com nosaltres, els-les tenim tan prop! Podríem quedar el dia de la Trobada i vore’ns... Estaria genial!

17 de novembre de 2015

Toc, toc... Qui és?


Anàvem a per les matemàtiques. Toquen a la porta. Entren Manolo i Majo. Hem callat tots i totes. Alguna cosa importantíssima havia de ser per a que vingueren els dos al mateix temps a classe. De cop Manolo diu: espereu correu? Perquè jo tinc ací...


No hem escoltat res més. Tots i totes hem cridat: LES CARTES!! Quins nervis ens ha entrat. Hi haurien per a tots-es? Que ens diran? Manolo, ens les ha repartit. Si! Tots i totes en tenim. 



 


Nosaltres mai havíem obert un sobre, i per això ho hem fet amb molta cura de no trencar la carta. Després hem eixit a llegir-les davant dels nostres companys-es. Totes! No se n’hem deixa’t cap!


Ja fa uns dies la mestra ens va mostrar la foto d’uns xiquets i xiquetes d’ El Palomar. Són de 2n de primària, com nosaltres. Vero,la seua mestra, i la nostra volien que ens férem amics i amigues. Un senyor que li diuen Freinet es va aconsellar que una bona forma era per carta. Aquest senyor diu que així ens motiva a investigar, a més ens ajuda a la nostra socialització, millora el nostre nivell de comunicació oral i escrit...i  moltes més coses. 


Ha de ser cert que ens millorarà tot açò, de moment, el que si ha fet es que somriguem, alegrem, gaudim, escoltem, ens il·lusionem J



Han tardat en arribar, però ja les tenim ací. Ja sabem que Dani té un furó, Yaiza té un germà que li diuen Yeray, Irene té una tortuga que li diuen Melona, Maria un germà que ja va a l’ institut, Arian puja a cavall, a Jaume li agrada el futbol, Arnau té una germana que li diuen Júlia, Isaac té un gos, Alex un periquito que li diuen Alexito, Ferran té una novia molt bonica que li diuen Maria.

Prompte vos donarem resposta i vos contarem coses de nosaltres.  Tenim molta gana!