Al més amunt!

Quina il·lusió tenien a casa.

No sempre és així. De vegades les famílies no ens accepten quan naixem, però aquest no ha estat el meu cas. Quan això passa (que no ens accepten) sempre hi ha d’altres que m’ajuden a viure, a continuar, a seguir, a deixar llavor.

I és que he estat en perill d’extingir-me. Sort que hi ha persones amb la sensibilitat necessària perquè no ocorrega. Des que vaig nàixer, i des d'abans hi ha qui està pendent de tot el que es refereix a mi.

Aquestes  persones han de saber que són necessàries. Necessitem d’eixa responsabilitat col·lectiva. El grup, la unió, l’agermanament són imprescindibles en la història. 

I així és com ha de ser. Al principi tot és més complicat i difícil per la falta d’experiència, però sobretot amb respecte i cura, a poc a poc tot va funcionant. 

Ahir, xiquetes i xiquets van vindre a vore’m. Fa uns quants anys, altres xiquets i xiquetes es beneficiaven del que un dia com hui es va aprovar. 

La Llei d’ús i Ensenyament del Valencià , es va promoure un dia com hui, 23 de novembre, fa 39 anys i ella ha fet possible que al Bioparc ahir escoltara com una guia explica als xiquets i xiquetes del meu poble com som i com vivim els animals, ací a València i en valencià. 

Marian Ll. P.

I estem d’enhorabona.  Les alegries van a més. Ahir a Aitana Martínez Albert, a la nostra Aitana, li van donar el premi al rendiment acadèmic en Primària.

Aitana, a més d’un bon rendiment, és bona companya i amiga. I cap al Gran Teatre d’Alzira va anar amb son pare i sa mare, i el  mestre-tutor Gustau. Felicitats!!