Plantarem una llavor.
La regarem amb fe i amor.
I junts veurem la vida brotar.
Serem pacients i esperarem.
Però cada dia allà serem.
Gaudint de veure com es fa gran.
Cal que creixi ple d’amor.
Passant per les quatre estacions.
Si no les viu no madurarà...
Que tot això que hem construït.
Que és tan costós però és tan bonic.
S’acaba si ho deixem de
cuidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada