Hola, soc Pau! Totes i tots celebrem el natalici, però a més jo tinc un dia. Des de menuda a la meua escola les companyes i companys em diuen: felicitats, Pau! Hui és el teu dia.
I així cada 30 de gener. No em molesta. A la meua escola sempre ho celebrem i sé que a les altres també.
*Premis Nobel de la Pau de l'escolaUna vegada a la meua "quinta" vam fer dessuadores on posàvem el nom i l'any que vam nàixer. Vam portar la llista dels noms al lloc on ens les feien.
Mira que la mestra ens havia dit que els colors eren universals, però nosaltres havíem decidit el verd per a xics i el fucsia per xiques.
Al temps, ma mare em va donar diners per a anar arreplegar-la i...
Quan entre a per la dessuadora, dic el meu nom, PAU! L'home, estranyat, em mira i diu: perdona bonica, pensava que eres xic. Pots tornar demà? Li vaig contestar amb un somriure.
Estic acostumada.
De molt xicoteta a classe em deien que tenia nom de xic. Jo em tufava i quan anava a casa li deia a mon pare i ma mare: m'heu posat nom de xic!
Jo en aquell moment, no entenia les seues explicacions. Ara soc més gran i recorde amb molta estima el que em deien: "Tens un nom tan bonic i desitjat per tot el món, que val igual per a xica que per a xic"
PAU! MOLTA PAU
Marian LL.P.
*(Aquest escrit va estar penjat al 2018 en aquest bloc. Dedicat a la meua Pau, continua passant-li, per on va li demanen el D.N.I. per assegurar que és ella)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada