14 de febrer del 2024

Tot s'hi val

Ja estava farta d’estar ací tants dies, estava estressada i avorrida. Alguna cosa va a passar, perquè a l’escola fa dies que tot és moviment.  Les mestres entren i eixen sense parar molt enfeinades: primer tot eren coloms, després arbres, dies de fruita, sempre sempre llibres i ara... 

Tot està ple de colors les xiquetes i xiquets no paren de riure i canten cançons molt alegres. Pels matins, van posant-se complements divertits però sense sentit, van amb ells per l’escola, i si algú-na no se’ls posa, l’enfarinen!

Hui pareix un dia especial; ho note perquè  em miren de forma diferent. Peròòò.. què fa? Per què m’agarra així? Ei! Que em fas mal! Ai! Quin estiró! Ves amb compte que em trencaràs. Ja voràs ja, com açò no acaba bé.

Ui! Ai! Vaja!Ara em sent d’allò més bé. Ara pareix ser que em du cap un espill. OOOOoooooHHHhhh! Què veig? Soc un vestit de pescadora! Ja vaig eixint al carrer i totes les mares i pares ens fan fotos. Que divertit! 

Els xiquets i les xiquetes, canten i  ballen i estan molt contentes de dur-nos posats. Que bé! Anem cap al carrer! I tenim música! M’encanta cantar i ballar.

He dormit molt bé. Tota la nit. Sense despertar-me ni una vegada. Aquest matí, ja descansada  m’han deixat a un contenidor groc, de plàstic. Ací hi ha molts com jo. Anem de viatge amb un camió i en arribar al destí, ens  junten.

Torne a estar nerviosa. M’agradaria tant convertir-me en un clauer, i obrir portes, i viatjar pel món.


Marian Ll.P.