Sempre han estat dies ben bonics. I això que febrer és el més curtet, però també
el més intens!
Dijous de cassoleta. La vesprada que teníem lliure. Per
a menjar a l'aire lliure amb els amics i amigues, companyes i companys ... Lliure!
Lliures!
I cantant:
"Jo tinc una cassoleta, tota pleneta d'arròs!
Que me l'ha comprat ma mare, per anar, a dinar, el dijous!
Que pare un cotxe (bis), que vull pujar.
Estic cansada (bis), de passejar!
Si ve el meu amo (bis), i "mos" veu ací.
Totes les culpes (bis), seran "pa" mi"
Ara es distint. Continua la tradició. Llibertat. Molta més
llibertat. I tant!
I jo... alegria, molta. Alegria quan veig que arriben.
I ens saluden i saludem, i ens animen i animem, i canten i cantem, i ballen i
ball... Si! Ballem! Menegem els peus i aplaudim, i ens encisa vore ixes caretes
que tots els anys ens recorden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada