Novembre

Si hi ha un mes de tardor per excel·lència, és novembre.

La paraula “tardor” sempre ha estat considerada com un temps fosc, d’apagament, de final, trist, on res és massa clar. Aquesta paraula, utilitzada amb persones: “està en la tardor de la vida”,  quietud,  maduresa, tranquil·litat... 

Res més lluny! Si mirem el que ens envolta tot està ple de colors, de llums, de dia, de projectes, de moviment, festa, tradició. Es temps de renovació, de mirar cap endavant, d’inici. 

No fa res vam celebrar el nostre 9 d’octubre, fira de l’Olleria i de Cocentaina,"Tots Sants", fogasses, flors, records, fulles que omplin els carrers de colors. Prompte vindrà la castanyera, farem pebrassos (?), i olives, i oli,  encendrem el foc, torrarem carabasses, i carn,  menjarem magranes, i castanyes, i moniatos, i avellanes, i taronges, i mandarines....

Ahir, per a un treball universitari, van demanar a la classe de primer que feren una redacció. No és fàcil l’activitat. Una redacció en primer, al primer trimestre i segur que és la primera redacció que fan. 

Havia d’aparèixer un drac, o un príncep, o una princesa. El lloc: un bosc.

“Hi havia una vegada un bosc que on niava  un drac i va vore un princep i minerals baix terra va comensar tardor i era u d’octubre van pasar trenta dies i ja és halloween “

Manel 3-11-2016

Res com mirar, observar, escoltar, als xiquets i xiquetes i és quan sabem que sí: la tardor és el començar.