Toc, toc... Qui és?

Anàvem a per les matemàtiques. Toquen a la porta. Entren Manolo i Majo. Hem callat tots i totes. Alguna cosa importantíssima havia de ser per a que vingueren els dos al mateix temps a classe. De cop Manolo diu: espereu correu? Perquè jo tinc ací...

No hem escoltat res més. Tots i totes hem cridat: LES CARTES!! Quins nervis ens ha entrat. Hi haurien per a tots-es? Que ens diran? Manolo, ens les ha repartit. Si! Tots i totes en tenim. 

                       

 

Nosaltres mai havíem obert un sobre, i per això ho hem fet amb molta cura de no trencar la carta. Després hem eixit a llegir-les davant dels nostres companys-es. Totes! No se n’hem deixa’t cap!

Ja fa uns dies la mestra ens va mostrar la foto d’uns xiquets i xiquetes d’ El Palomar. Són de 2n de primària, com nosaltres. Vero,la seua mestra, i la nostra volien que ens férem amics i amigues. Un senyor que li diuen Freinet es va aconsellar que una bona forma era per carta. Aquest senyor diu que així ens motiva a investigar, a més ens ajuda a la nostra socialització, millora el nostre nivell de comunicació oral i escrit...i  moltes més coses. 

Ha de ser cert que ens millorarà tot açò, de moment, el que si ha fet es que somriguem, alegrem, gaudim, escoltem, ens il·lusionem J

Han tardat en arribar, però ja les tenim ací. Ja sabem que Dani té un furó, Yaiza té un germà que li diuen Yeray, Irene té una tortuga que li diuen Melona, Maria un germà que ja va a l’ institut, Arian puja a cavall, a Jaume li agrada el futbol, Arnau té una germana que li diuen Júlia, Isaac té un gos, Alex un periquito que li diuen Alexito, i Ferran té una novia molt bonica que li diuen Maria.

Prompte vos donarem resposta i vos contarem coses de nosaltres.  Tenim molta gana!