No hi havia forma! Estava tufat! I això que
Manolo li dia: Va! Que ixes d'esquena!
Ell li contestava: No vull! Que em costa molt de girar! I si mentre entren les xiquetes i els xiquets?
Ell li contestava: No vull! Que em costa molt de girar! I si mentre entren les xiquetes i els xiquets?
I així continua el senyor gira-sol, d'esquena. Amb moltes ganes de vore'ns.
Ariadna (2n) ens presenta "Caragolandia" Com fa sol estan tots a casa. Sols dos s'han atrevit a pujar al terrat! LLegiu que bé, ens ho conta:
Laia (5A) també li agrada molt contruir. Sóc Laia tinc 6 anys, m’agrada jugar a LEGO i he fet un
cossiol amb finestres i flors.
LAS FLORES
Cogemos una hoja de papel normal, dibujamos flores y las pintamos . Recortamos y doblamos los pétalos hacia el centro. En un bol con agua, las posamos con delicadeza sobre el agua sin hundirlas ni mojar los pétalos. Y se hace la magia!! Poco a poco los pétalos se abrirán!!
P.D. También se puede hacer con flores impresas, pero se acorta el tiempo de juego.
Mireia (4t) és una artista. Mireu quínes bones idees
ens dona!!
Lluc (2n) ha estat molt afaenat:
Fa anys que Caterina ens va portar a Sargantana de
Formentera. Està major i li apeteix estar més tranquil·la. Hem decidit
fer-li una caseta perquè estiga més salvaguardada. Hem necessitat una caixa de
cartró, paper de regal, cola i pintures.
Teo (6é) ens envia una llegenda valenciana que ha traballat a la seua classe.
La llegenda de
“ el CARO”
Conta
la llegenda d’un pastor molt avar, vol dir que són persones que no volen
compartir, ho volen tot per a elles.
Un dia va acollir a un
pelegrí (és una persona que fa un viatge
per devoció a algun santuari, com els que fan el camí de Sant Jaume a Galícia)
La qüestió és, que el pastor li va prometre que
li oferiria per a sopar un cabrit, però a l’hora de la veritat, res de res. Com
a càstig, quan va obrir els braços, sabeu què va passar…? Que es va convertir
meitat home i meitat ocell. A més a més, va ser condemnat a no trobar mai més
el seu ramat de cabres. Diuen que se'l pot vore per la muntanya del Mondúber (la
muntanya més alta de la comarca de la Safor prop de Gandia).
Quan ja té reunida una
part del ramat, se li escapa i altra vegada ha de tornar a començar i així per
sempre.
Ah! Per cert, una recomanació… No deixeu cap
promesa per complir! A més de no estar bé… Qui sap l’encanteri o càstig que
podeu patir!
Vos conte aquesta llegenda perquè Unai i Celia de 6é s'han inspirat en aquesta
llegenda i han escrit una poesia ben bonica
de "El CARO"
Poesia de Celia (6é) molt bonica.
Ara Unai (6é), molt xula també.
Passejant per la muntanya,
en la foscor de la nit,
escoltaràs clarament,
com ressona el seu bramit...
Rrrriiipa, rrrriiipa!!!
Ho has sentit?
És el CARO fent un crit.
Les cabres no li fan cas,
ell pateix el seu càstig,
cridant per les muntanyes…
Rrrriiipa, rrrriiipa!!!
Cada nit.
Unai Pérez Quílis
Vos agraden les idees de les vostres companyes i
companys? En teniu de diferents? Va! Conteu! Conteu...
Gaudiu del cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada