jo us vull demanar,
aquests bonics regals
que no es poden comprar.
Tot un sac ple de temps
per poder compartir
amb aquells que estan sols
que no tenen amics.
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!
Una font de salut
per poder regalar
als malalts que pateixen
que no es poden curar.
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!
Un grapat de somriures
per anar repartint
als que no saben riure
i els cal un somrís.
Una llavor de pau
per poder-la sembrar
per tot aquest planeta
i que es puga escampar.
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!
I per mi us demane
-i no us semble estrany-
un bon sac de paciència
tots els dies de l'any.
Ja ho sabeu que els infants
no són bons ni dolents.
I la carta la signen
els lectors bloquejant.
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!
(He llegit aquest poema a la pàgina bibliopoemes.blogspot, no diu qui l'escriu. Una llàstima, és molt bonic)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada