Altra vegada està fosc.
Ja fa uns dies vaig eixir de l’escola amb la meua
tutora. No! No! No és la mestra. Es una xiqueta major que m’acompanya de la mà quan eixim al carrer i m’ajuda en el que em calga. Com anava contant, ixírem
tooootes i tots cap a l’auditori. Ja dins es va fer tot fosc i jo, encara que
la meua mestra m’havia contat em va entrar poreta. No m’agrada que estiga
fosc, sort que va durar poc. L’escenari es va omplir de llum. Una xiqueta,
Martina no arribava a escola i es posava a jugar amb una papallona i anava al
bosc i.... Ui! Ja s’ha acabat! M’agrada molt.
Xe! Xe! Quan vaig al gimnàs en David sempre ens
proposa activitats molt divertides però hui, hi ha com un iglú gegant i altre
que no és David ens explica que hem de entrar i que m’he de llevar les sabates
i... Altra vegada fosc!
El millor, és que aquest matí la tutora, però la tutora
mestra, no la tutora amiga d’escola que també ha anat però amb la seua tutora
que no és la meua perque és una altra mestra, no una xiqueta... Estic fent un
embolic!
La tutora de tots els dies, la mestra, la que m’espera a l’entrada, la que em somriu pels matins, ixa! Quan hem anat a classe ens ha tornat a dir
que hui venia a l’escola un planetari. Ella fa dies m'ho havia explicat molt bé, i hui
recordat, però la meua imaginació no arribava a pensar que aquest matí l'acabaria a l'espai i entre dinosaures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada