Pirates, quina aventura

Fes clik aci per vorer el projecte

L'expressió artística a l'educació infantil

A la nostra escola, realitzem cada any un projecte artístic a l'etapa d'educació infantil al voltant d'un tema escollit entre tots i totes a principi de cada curs escolar.

Aquest any hem decidit treballar "Els Pirates" i construir una història basada en un vaixell pirata enfonsat al fons del mar, estem parlant de construir un món fantàstic on el fil conductor és un vaixell pirata fantasma per jugar i passar-ho be.

Per aconseguir aquest paisatge imaginari, utilitzem diferents tècniques artístiques per tal de crear entre tot el cicle d'infantil un món ple de fantasia e imaginació.
 Creem e inventem històries mitjançant contes visuals, dramatitzacions, etc...      

                           Vivim i ens enfonsem en diverses experiències que ens ajuden a construir el nostre mon, realitzant jocs creatius, gimcanes plenes d'emocions, vivències artístiques... i sempre utilitzant diverses estratègies que siguen significatives per al nostre alumnat.

 L'objectiu principal, a més a més de gaudir d'allò que fem, és d'aconseguir aproximar-se el més possible a un context real, i poder créixer com a bones persones, compartint, inventant, creant i jugant amb la nostra imaginació i el joc simbòlic. 

Entre tots i totes, creem i descobrim un mon creat per nosaltres, que es troba a mig camí entre la fantasia i la realitat. Un bon exemple d'aquesta forma de inventar històries, ho podem trobar en les aportacions de  Gianni Rodari, però més concretament en el seu llibre de Gramàtica de la fantasia.

D'aquesta forma de treball, el nostre alumnat inventa, crea, manipula, observa, gaudeix i s'emociona en tot allò que va fent al llarg del curs, perquè per a ell, les activitats que anem realitzant tenen un sentit, ja que des del primer moment, saben que la finalitat es aconseguir un decorat d'un mar, i construir un vaixell fantasma de Pirates enfonsat en el fons del mar. 

Aquest escenari que creem nou, te moltes històries de Pirates amagades, que anirem descobrint entre tots i totes poc a poc, per tant, la motivació i l'interés que adopta el nostre alumnat, creix cada vegada més  per què tenen la necessitat de saber que està passant en cada moment.
      
 No cal recordar mai, que el joc i la creativitat, és el treball dels xiquets i xiquetes.

Perquè es important crear contextes artístics a l'educació infantil?  

L’ésser humà disposa de diferents formes de comunicació: gestual, verbal, musical, plàstica, etc. Parlem d’expressió plàstica quan el mitjà que es fa servir per expressar-se és plàstic.

Tots els xiquets i xiquetes tenen la capacitat d’expressar-se plàsticament des de ben menuts, ja que en els primers anys de vida, ja tenen un poc desenvolupada aquesta forma d’expressió.

Per arribar a comunicar, com amb qualsevol altre llenguatge, és necessari un procés de creació, es a dir, és necessari trobar una manera de poder dir.

L’alumnat infantil, està en contacte contínuament en una realitat externa (objectes, materials, instruments) i una realitat interna (pensaments, emocions, fantasia, etc.) que ha d’aprendre a percebre i a ordenar. Quan els xiquets/es han aconseguit observar aquesta realitat i han après a classificar-la, poden començar a comunicar-la. Per poder-ho fer també necessiten conèixer un mitjà d’expressió.

Quan els xiquets/es encara no són capaços d’expressar-se per mitjà del llenguatge verbal, el llenguatge plàstic es converteix en un mitjà essencial de comunicació amb l’entorn.

L’expressió plàstica infantil és una de les manifestacions més espontànies per als infants.

Les produccions plàstiques esdevenen una activitat fonamentalment lúdica en què l’alumnat d'infantil se submergeix amb totes les seves vivències i emocions. El més important durant el procés artístic és l’expressió lliure i no la creació de grans obres mestres. Per als menuts i menudes d'educació infantil no hi ha cànons, ni idees preconcebudes. Tot és impuls, no hi ha consciència del valor estètic.

L’activitat plàstica i el joc

El joc, pel seu caràcter motivador i les seves immenses possibilitats, esdevé un element educatiu de gran valor per treballar el llenguatge plàstic, com també la resta de llenguatges en l’etapa infantil. Amb el joc, el nostre alumnat aprèn passant d’allò casual i lúdic a allò intencional i voluntari.

Els xiquets/es van donant significat emocional a cada línia, a cada traç, a cada producció.        Observen la realitat, imaginen, associen, donen significat i tot això es converteix en imatges mentals que més tard ajudaran a elaborar les produccions gràfiques.

 A la nostra escola, experimentem amb diversos materials, els toquem, els arruguem, els modelem, i en aquesta interacció amb els elements es va desenvolupant la nostra psicomotricitat fina.                Les activitats plàstiques són alhora un element molt útil per potenciar certes habilitats com l’observació, la percepció, la concentració, l’orientació espacial, etc.

Els xiquets/es fan exercicis plàstics amb motivacions diverses. Sovint els fan per jugar, sentir els materials i gaudir-ne, i altres vegades els ajuden a satisfer necessitats específiques d’expressar-se i comunicar-se amb l’entorn.