Tota perdra fa paret

Enguany si! Enguany toca! És any de musical. Tocar, de moment, ens tocarà la rifa. N’hem portat a casa. Per a la família, per al poble-s. Per a que col·laborem amb aquest muntatge. És molt important i necessari per a l’escola que totes i tots participem. Sabem que l’escola és poble, i aquesta és la de Montaverner.

Quan em pregunten: en quina escola estàs? I conteste, Montaverner, sempre em diuen: eixe claustre és valent. Quan formes part d’ell, mai eixes, sempre eres del claustre.

Al festival de Nadal tindrem un xicotet avanç del que serà el musical, a la fi del nostre curs. Una gran festa per al poble.

Tenim 15 paperetes per família. Aportació d’1 euret per papereta. Al festival de Nadal farem sorteig de lots, que amablement ens han donat comerços, i empreses. A l’escola en tenim més, (de paperetes) per si algú-na en necessita. 

Al setembre, amb reunions amb pares-mares, Esteban que és el cervellet d’aquest muntatge, ens va explicar molt bé les passes a seguir. A casa, va arribar aquest missatge:

Hem començat a treballar en un gran projecte musical basat en les millors pel·lícules de Disney. És per això que necessitem la col•laboració de tota la comunitat educativa.

Si teniu per casa per a reciclar paraigües, para-sol de platja, teles brillants o lluentes, passamaneria, borles, etc... Ho porteu a l’escola, amb l'objectiu de poder fer attrezzo per al musical de fi de curs. També ens fa falta periòdics per a fer cabuts en paper maixé, i disfresses de Disney xicotetes per als vostres fills i filles.

Continuem necessitant-vos. Qualsevol aportació és bona! Ahir vam repartir la rifa (15 per família, com ja he dit), hi ha més paperetes a l’escola per si vos en calen. També rebríeu aquest missatge per part de les tutores- tors:

Per tal de costejar les despeses del musical “Viatge per Disney” (escenari, il·luminació, so, atrezzo...) el qual representarem tota la comunitat educativa el proper 13 de juny, el CEIP Doctor Esplugues ha organitzat una rifa. S’ha considerat oportú repartir 15 paperetes per família per poder vendre-les a 1 €. Els vostres fills i filles les portaran hui a casa. Vos demanem que feu arribar prompte al centre els 15€ de la recaudació.

Les famílies que tingueu la possibilitat i la voluntat de vendre més paperetes, en podeu demanar sense problema. Vos animem a fer-ho!

Les paperetes han estat patrocinades per Secofrut. Els premis seran diversos lots d’empreses col·laboradores. El sorteig tindrà lloc el dia 20 de desembre de 2024 durant el Festival de Nadal en l’Auditori de Montaverner. Agraïm de bestreta la vostra col·laboració per poder fer el millor musical possible per als vostres fills i filles.

Acomiadar l’escrit recordant, hui “Dia del llibre valencià” a totes les editorials valencianes (34 en total) que han estat afectades per la Dana: Ed.Algar, Ed.Andana, Ed.Balandra, ED. Bromera, Publicacions de la UV, Publicacions de la UPV, Tres i Quatre, Animallibres, Camacuc... 

“UN LLIBRE I UN LLAPIS POT CANVIAR EL MÓN” Malala Yousafzai

Marian LL.P.

24 d'octubre

L’any 1997 es va destruir la Biblioteca de Sarajevo durant el conflicte dels Balcans. Des d’aleshores, hui és el dia internacional de les Biblioteques.

Biblioteca: armari de llibres. A l’armari de Montaverner , aquest matí ens està esperant Dani amb l’exposició : “Lllibres Pop-Up”. Llibres que ens obliguen a interactuar amb el tema que ens presenta. Interessantíssims.

*L’objectiu d’un dia com el de hui,  és recordar la necessitat d’impulsar les biblioteques com a resguardat de la cultura dels pobles, dels seues escrits, de fer visible el seu paper a la societat actual com a lloc de trobada amb la cultura i el coneixement i com a instrument de millora de la societat.

Tan importants són les biblioteques, que ha estat necessària una llei que vetlle per elles com la “Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques” 

Des de menuda, la mare és la que ha creat amb mi la necessitat de tindre un llibre prop. De llegir. De fet, quan passa un temps i per circumstàncies no he estat llegint, la sensació que tinc és de carència. Amb aquestes lletres, vull reflectir el paper de les persones adultes en crear aquesta necessitat. La nostra escola és un exemple. Des de fa uns anys tenim “les mestres bibliotecàries” a les que intentem donar la importància que aquesta figura ha de tenir. Amb les obres hem deixat de fer ús de l’espai de la biblioteca escolar. Elles, les bibliotecàries, treballadores incansables, ens continuen animant i motivant.

 

Com parlem de llibres, al dia de les biblioteques, en vull numenar un que per a mi va estar especial. 

 *L’infinit dins  d’un jonc. D’Irene Vallejo. L’assaig tracta d’una aventura centrada en Grècia i Roma que esdevé una exaltació de la història dels llibres, a l’oralitat, als llibreters i bibliotecaris, als lectors de totes les èpoques i a la gent que ha salvat els llibres, narrat com si es tractés d’una aventura proposa un viatge on els protagonistes són els llibres. Destaca l’emmagatzematge entre quatre parets del recinte d’una biblioteca, creada al segle III a C, on 700.000 volums manuscrits van recopilar el coneixements , congregar els sabers. La Biblioteca d’Alexandria, va ser destruïda pel foc l’any 48 a. C.

Recupera la tragèdia de les biblioteques cremades.

 Com el poder, amb el seu control pot borrar amb una

 ordre, a un autor, silenciar paraules i en molts moments

 perseguir-los i empresonar-los. (Wikipedia)

Marian Ll.P.

D'Elionor a Isabel

 

1430. València. Elionor, filla il·legítima d’Enric de Villena. Besnéta del primer duc de Gandia. És considerada la primera escriptora amb nom conegut de la nostra literatura.

Com a  Elionor igual no, però si escric Isabel de Villena, al menys, com a nom d’un I.E.S. si que sona.

Vita Chisti és el llibre que ens ha arribat de la seua obra. Aquest llibre que havia de ser la vida de Crist, esdevé en les seues mans en la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement i l’assumpció al  cel.

*És molt compromés considerar feminista una dona del segle XV, però sembla obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la misogínia que impregna la literatura medieval. Jaume Roig, autor d´Espill , el llibre més misogin de la nostra literatura, mantenia una intensa relació amb el convent de la Trinitat (era el metge). Isabel volgué fer del seu Vita Chisti una resposta a l´Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions dels misògins. Podem entendre la seua genialitat en dir i interpretar la història de la salvació cristiana des del punt de vista de les dones, reconeixent el valor i protagonisme femení en aquesta historia de salvació. (*Wikipedia)

**Concepcion Arenal es va fer passar per xic a la universitat per a poder anar a classe (1820-1893). Quan la van descobrir com que era tan brillant no la van expulsar, la van deixar continuant estudiant i assistint a classes a banda dels companys. Va acabar els estudis però com les dones no podien estudiar no va obtindre cap titulació. Es va casar amb Fernando Garcia Carrasco i els dos es van posar a treballar a un periòdic que es deia “La Iberia”

Concepció va escriure un assaig, el va signar amb el nom del fill. Li van donar el premi, i així és com es va convertir amb la primera dona premiada per l’acadèmia de ciencias morales y políticas. 

Emilia Pardo Bazán (1851-1921) dia : L’educació  que es dona a les dones no  és educació, és una doma.

A Emilia Pardo Bazán la nomenen Consellera d’Instrucció Pública i un poc després, el 8 de Març de 1910 es permet per llei que les dones poguérem estudiar en les universitats. Tan sols set segles després que hagués la primera universitat espanyola.😏(**Henar Àlvarez)

Hui, a l’estat de Dora posava que era el dia de les escriptores. 

A l’ institut com a optativa tenia: “Literatura valenciana”  I m’he posat a pensar quina seria la primera en escriure en valencià. I he pensat en la primera que vaig conèixer, Isabel Clara Simó. A l’institut, amb el seu llibre Júlia. Cap més. Sabia de Jaume Roig i del seu Espill de les dones, i de més escriptors. I de molts escriptors en castellà.  I he pensat en les valentes, i ho he volgut compartir.

Marian LL.P.

 

9 d'Octubre

Aquest matí i a ritme de marxa cristiana i mora hem celebrat la festa del poble valencià. Després amb aquesta cançó hem rist, cantat i ballat.

Allà pel 9 d’octubre de 1238

es va configurar la identitat del poble valencià

amb l’entrada triomfal a València de Jaume I

Les estreles brillant estan

és temps de gran celebració

units els valencians

el moment ja ha arribat

allibera la teua ment

és el moment de sentir

que si a una tots anem

aquesta terra engrandirem.

                      Uh! Ah!

Marian LL.P.

 

Passeu, passeu...

I de nou encetem camí. Un camí que ja vam encetar. I ens omplim d’il·lusions, i nervis, i alegries, i esperances, i somnis, i promeses, i reptes.

Ens mirem amb alegria. Tenim gana de trobar-se. Tenim molta gana de retrobar-se. De fer camí juntes.

Amb alguns-nes l’iniciem . Amb altres el continuem. Siga com siga: 

*Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meua és casa vostra si és que hi ha cases d’algú. (Jaume Sisa, “Qualsevol nit pot sortir el sol”)

Marian LL. P.