El 8 de setembre

de 1965, va ser fixat per la “UNESCO” com el dia mundial de l’alfabetització. Més de 100 milions  de xiquets, i sobretot xiquetes al món no van a l’escola, i més de 700 milions de persones adultes són analfabetes, dos terços de les quals són dones.

Alfabetitzar és l’acció de saber llegir i escriure i entendre-ho, comunicar-se en una societat que canvia constantment. 

L’article 27 de la constitució espanyola diu que tenim dret a l’educació, i que els poder públics tenen l’obligació de garantir-la per a tots i totes.

Al llarg de la història del nostre país s’ha passat per moments on s’ha perseguit mestres. Hi ha gent que li convé una societat ignorant. Un dia, raonant amb una persona nascuda a altre país, on no hi ha obligatorietat d’anar a escola em diu: nos quieren ignorantes, así hacen lo que quieren.

I perquè escric açò? El pensament vola, i mentre desdejune hui diumenge 7,  he mirat el calendari i he vist que demà 8 és el dia internacional de l’alfabetització. I he pensat que just demà fem escola. Després ha sonat la cançó de Zoo “La mestra” i m’ha vingut al cap el llibre de Victor Labrado amb el mateix nom. 

En realitat la cançò té el nom del llibre. I m’ha acudit al cap mestres amb les que he fet escola,  i tot el que he aprés. I m’he dit, demà tornes. Demà tornem. I m’ha vingut al cap un títol “Cançó que mai s’acaba” de la Fúmiga. Les persones anem i tornem però l’escola, per sort, mai s'acaba.

Marian LL.P.