28 de febrer del 2017

Moltes voltes!


Sé que va a passar alguna cosa. Ja porta uns dies que fa coses estranyes. Pels matins no para de posar-se complements pel cos, que res han de vore en l’escola, però si no, l’enfarinen i pareix ser que no fa massa gràcia que açò passe.

Que si ulleres de sol, i aquest no ixia. Ulleres de sol i el peluix?!  Ah! I per a més inri! Hui amb calcetins de colors per fora dels camals....


Aquesta vesprada és especial. Ho he notat quan hem van revisar per a que res em faltara. Quan entra em mira de forma diferent. No sé però... Uiiii que fa? Perque  m’agarra així? Ai! Ai! Buf! Quin estiró!! Que ganes tinc que passe... Açò no pot durar sempre!!


Ara em senc d’allò més bé. Vaig pel carrer. Mira! Tots els pares i les mares em fan fotos! Els xiquets i les xiquetes canten i ballen i estan molt contents de dur-me. Peròooo un igual que jo! Altre paregut!

Jejejeje que escolte?:

“Ja estem en Carnestoltes

que bé que ho passarem,

eixirem de l’escola

i anirem al carrer...”


Quina cançó més guapeta, m’agrada, i mira per on, ara pareix ser que la meua companya em du cap un espill... Oooooh que veig??? Sóc una disfressa de col·legiala!! 
Però està ple de pollets, soldats, fitxes de parxis, cabets, daus i unes boines gegants que no sé que han de vore...