Hola, sóc Pau!
Es graciós, totes i tots celebrem el natalici,
però a més jo tinc un dia. Des de que vaig a escola que les companyes i
companys em diuen: felicitats Pau hui és el teu dia!
I així
cada 30 de gener.
No em molesta gens
que ho pensen així, en realitat està molt bé, sempre ho celebrem d'alguna forma
a escola. No sols a la meua, en les altres també.
Una vegada la meua
"quinta" vam fer dessuadores on posàvem el nom i l'any que vam
nàixer. Vam portar la llista de noms al lloc on ens les feien.
Ma mare em va donar
diners per anar arreplegar-la amb la gent de classe i... Mira que la mestra ens
havia dit que els colors eren universals però nosaltres havíem elegit verd per
a xics i fúcsia per a xiques.
Quan entre i li
dic: PAU, l'home estranyat em mira i em diu: perdona
bonica, pensava que eres xic. Pots tornar demà? Li vaig contestar amb un
somriure.
Estic acostumada.
De molt xicoteta a
classe em deien tens nom de xic. Jo em tufava i quan anava a casa li deia a mon
pare i ma mare: m’heu posat nom de xic!
Jo aleshores no entenia
les seues explicacions. Ara sóc més gran i recorde amb molta estima el que em
deien: Tens un nom tan bonic i desitjat per tot el món, que val igual per a
xica que per a xic.
PAU! MOLTA PAU!
