Ja
estava farta d’estar ací tants dies, estava estressada i avorrida. Alguna cosa
va a passar, perquè a l’escola fa dies que tot és moviment. Les mestres entren i eixen sense parar molt
enfeinades: primer tot eren coloms, després arbres, dies de fruita, sempre
sempre llibres i ara...
Tot
està ple de colors les xiquetes i xiquets no paren de riure i canten cançons
molt alegres. Pels matins, van posant-se complements divertits però
sense sentit, van amb ells per l’escola, i si algú-na no se’ls posa, l’enfarinen!
Hui
pareix un dia especial; ho note perquè em miren de forma diferent. Peròòò.. què fa?
Per què m’agarra així? Ei! Que em fas mal! Ai! Quin estiró! Ves amb compte que
em trencaràs. Ja voràs ja, com açò no acaba bé.
Ui!
Ai! Vaja!Ara em sent d’allò més bé. Ara pareix ser que em du cap un espill.
OOOOoooooHHHhhh! Què veig? Soc un vestit de pescadora! Ja vaig eixint al carrer
i totes les mares i pares ens fan fotos. Que divertit!
Els xiquets i les
xiquetes, canten i ballen i estan molt
contentes de dur-nos posats. Que bé! Anem cap al carrer! I tenim música!
M’encanta cantar i ballar.
He
dormit molt bé. Tota la nit. Sense despertar-me ni una vegada. Aquest matí, ja
descansada m’han deixat a un contenidor groc,
de plàstic. Ací hi ha molts com jo. Anem de viatge amb un camió i en arribar al
destí, ens junten.
Torne
a estar nerviosa. M’agradaria tant convertir-me en un clauer, i obrir portes, i
viatjar pel món.
Marian Ll.P.
