Les nostres alumnes: 

Meritxell Boix Mollà, Alba Jordà Carbó i Mar Segrelles Vidal van rebre el passat dimarts a València el “Premi extraordinari al rendiment acadèmic d’Educació Primària”  que concedeix la Generalitat Valenciana.

Volem donar l’enhorabona i felicitar, a elles i a les seues famílies.

Endavant!

T'esperem!

L’escola de Montaverner és una gran família. Tothom que ve ho sap.

Aitor, ara ja formes part de l’escola, de la família. 

Com diu la cançó de “Jaume Sisa”:

....Benvinguts, passeu, passeu.

Ara ja no hi falta ningú,

o potser sí, ja m’adono

que tan sols...

hi faltes tu...

També pots venir si vols.

T’esperem, hi ha lloc per tots.

El temps no compta ni l’espai...

Qualsevol nit pot sortir el sol.

T’esperem.

També al temps de les olives. Ens has d’ensenyar a dessimalar-les.

(Sí. Sí. Ja ho sabem, que podar es poda la vinya 😉)

Sambori 2017

S’hem alçat matí.  

La mare m’ha mudat.

Hem eixit de casa i cap a Fontanars. Jo ja hi havia estat el dia de la trobada. Hui em notava ”diferent?” Ja porte un temps escoltant a la gent gran del poble dir: Xe! Estareu contentes! Quina alegria! Quan aneu a arreplegar-lo?

Hem arribat. Hem entrat i s’ha omplit de seguida. Estàvem totes les amigues i amics amb la seua família. David el de 4t i la seua família també. Les mestres. El director. Gent gran i menuda de molts pobles i escoles. 

Ix un home fent màgia. Uns xics presentant. No sé perquè, però m’entra una coseta a l’estómac ”diferent?”

Ens criden i la mestra diu: Va! Va! Nosaltres. Ai! A qui veig dalt? Que bé. La conec! És Carmen, la mestra dels i les mestres que venen a l’escola. La que ens visita i somriu, i ve a vore les activitats que fem. 

Em pose al costat de les meues amigues i amics. Puja la mestra i besa a Josep, a Tere i a Carmen Agulló. Ens donen llibres i jocs. Tot el món somriu, ens aplaudeix i fan fotos. Està agradant-me imaginar i escriure històries.

Estic contenta. Bé, millor dit, crec que totes i tots ho estem J