11 de juny de 2018

I tu de qui eres?




Mauro, Sira, Arda, Carmen, Laia, Laura, Axel, Noa, Denise, Ian, Leo, Aitor, Rafael, Paula, Yaiza: són els-les més majors de l’escoleta. Ens han vingut a visitar. En uns mesos estaran ja per ací. Ja no seran els-les majors, seran de nou els-les més menudes.

Marta, Alex, Juan Maria, Andreu, Carla, Sarai, Biel, Leonor, Javi, Lluc, Bruno, i Ariadna, també se’n van a l’aulari dels-les majors. Ja són majors per a estar a l’aulari d’infantil, i han d’anar a primària on tornaran a ser els i les menudes. 


Ara quan els i les majors, com són majors canvien de lloc, els i les menudes passarem al lloc de les i els majors per a ser de nou... Ai! Quin lio...

En fi, això! Que vos esperem!


30 de maig de 2018

Molt bé també! 😎




I tan bé ho van passar infantil i primer cicle, que nosaltres vam voler tastar-ho.
Ahir vam pujar a l’autobús i cap a Anna. Una multi aventura ens esperava allí. Quin nervi!



Com sempre els-les monitores ens estaven esperant amb molta alegria, el primer que vam fer va ser cantar i ballar un poc. Es la millor forma de fer un buidet per a l’esmorzar.


Després,activitats amb els xiquets i les xiquetes de l’escola. 
Quina risa! Sobretot quan acabes de fer-la, abans notes una coseta per dins...

El millor de tot va ser el dia que vam passar totes i tots junts, compartint el dia a la natura.


Estem entrenant per a quan arribem a 6é. Des del dilluns que estan de multi-aventura! Tota la setmana al Pirineu! Gaudiu-ho molt!


22 de maig de 2018

NOSALTRES pel valencià



"Gaudirem tots junts,que bé ho passarem,

somriu amb il·lusió, quina alegria tindrem.

Envoltats de muntanyes estem,

una festa gran celebrarem,

la nostra llengua commemorarem,

que bé, que us tindrem ací ben prop"


Amb aquesta alegria vam començar la vesprada! Gent coneguda, i no tant, ens vam  trobar a Montitxelvo i passarem una vesprada de lo més animada.


Ahir vam anar d'aventura a l'auditori:  
      "The teeth, the mouse and the monster" 

El ratolí Pérez ens va contar que els monstres no existeixen i que a tots els llocs del món hi ha algú-na que s'emporta les nostres dents, i que no hem de tindre por.
Han estat uns dies en que tot ens ha eixit de lo més redó.


9 de maig de 2018

Mone!




Huitanta?? No ens n'han fet falta tants! En menys temps ho vam poder fer. Vam pujar a un bus i en mitja horeta arribàrem. Tot el recorreguérem en un matí.

Camerun, Japó, EEUU, Mèxic, Itàlia, Australia i el Pol Nord. Cap frontera existia  per a nosaltres. Les seues cases, danses, costums, cançons, tradicions, vestimentes i maquillatge.


Tan bé vam fer la dansa de la pluja que ens va vindre a visitar. Però de seguida vam pegar una corregudeta i... 
Qui va vindre? Willy Fog y la princesa Romi! 


Ell estava igual que el coneguem. Ella és la que estava irreconeixible.  

Quina alegria ens va donar vore-vos. Vam ballar i cantar en vosaltres moltes cançons que ja coneixiem. 



Diuen que el món es un mocador, mai més cert. 


23 d’abril de 2018

Ei Jordi!


Ho conte com va passar.  

Em vaig alçar del llit i arreglant-me la motxilla em vaig adonar que no tenia el xiulet! El tenia el meu gos! Li vaig dir: gos, dóna’m el xiulet! Em contestà que me’l tornaria si li donava pa. La mare em va dir: ves a per llet, i en vindre el donaré pa.

Cap a la lleteria em vaig trobar una rateta que agranava l’escaleta i ella tota presumida em va dir: on vas? No vaig poder contestar! Un drac que em passà pel davant li digué: rateta, rateta que guapeta estàs...

Jo vaig continuar per la vorera. De cop tres porquets m’ avançaren a tota velocitat amb tres motxilles de rodes. L’últim derrapava i tot de la velocitat que duia! Me va cridar l’atenció que darrere d’ells anava un llop que cridava: Jaumet! Jaumet! Que sols vull saber on està el forn...

Xino, xano pel carrer quan un mig pollastret es queda mirant-me i cantà: “Jo sóc el mig pollastret que sóc més ric que no ell, que gratant un femeret m’he trobat un dineret”

Buf! Quin dia més estrany!

Ja amb la botella de llet a la ma, em trobe al drac. Aiiii! Aiii! (cridava) D’una pota li eixia sang. Al terra hi havia una rosa. Que li ha passat senyor drac?

La rateta i jo hem quedat per a berenar. Estava taaaaaan content que he pensat en regalar-li una flor del meu roser. Quan anava a tallar-la han passat tres porcs a tanta velocitat que m’he punxat i m’he ferit...

Amb el dineret del pollastret vam comprar tiretes i el drac vam curar. La llet per a la mare, que em donà el pa i el gos el xiulet. Els porquets van voler vindre a berenar, amb la rateta i el drac, els tres porquets i el llop, el meu gos, el mig pollastret i jo. 

Així va passar i així vos ho conte.

Jordi 😉