Mater. Mare. Matriu. Inici. Principi.
Orige.
La terra mare.
La terreta: la mare, de la mare, de la mare, l’utilitzava per a escurar. D’ahí, “la millor terreta del món”. La d’escurar els calders. Això ho sé, perquè la mare de la meua mare, era de les que utilitzava “terreta”. I em fa gràcia escoltar: ¿Tú también eres de la terreta? I pense, altre que escura!
En un Sambori vaig llegir:
...I un dia et parlaran i et preguntaran pel teu accent, i contaràs que eres de poble, t’ompliràs d’orgull contant tradicions. Contaràs que ens enamorem, que vivim en valencià. Ens descosim en t’estime, en t’enyore i en “et tinc ganes” I acabaràs explicant que el poble és bressol de llengua, i no solament perquè és on sobreviu, sinó perquè és on naix... (Pau LL.I.)
Estellés diu:
Ací em pariren, i ací escric.
I com que passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Marian LL.P. (*Hui, el teu dia. Sempre dies: tots els accents són molt "bonicos")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada