1430. València. Elionor, filla il·legítima d’Enric de Villena. Besnéta del primer duc de Gandia. És considerada la primera escriptora amb nom conegut de la nostra literatura.
Com a Elionor igual no, però si escric Isabel de Villena, al menys, com a nom d’un I.E.S. si que sona.
Vita Chisti és el llibre que ens ha arribat de la seua obra. Aquest llibre que havia de ser la vida de Crist, esdevé en les seues mans en la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement i l’assumpció al cel.
*És molt compromés considerar feminista una dona del segle XV, però sembla obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la misogínia que impregna la literatura medieval. Jaume Roig, autor d´Espill , el llibre més misogin de la nostra literatura, mantenia una intensa relació amb el convent de la Trinitat (era el metge). Isabel volgué fer del seu Vita Chisti una resposta a l´Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions dels misògins. Podem entendre la seua genialitat en dir i interpretar la història de la salvació cristiana des del punt de vista de les dones, reconeixent el valor i protagonisme femení en aquesta historia de salvació. (*Wikipedia)
**Concepcion Arenal es va fer passar per xic a la universitat per a poder anar a classe (1820-1893). Quan la van descobrir com que era tan brillant no la van expulsar, la van deixar continuant estudiant i assistint a classes a banda dels companys. Va acabar els estudis però com les dones no podien estudiar no va obtindre cap titulació. Es va casar amb Fernando Garcia Carrasco i els dos es van posar a treballar a un periòdic que es deia “La Iberia”
Concepció va escriure un assaig, el va signar amb el nom del fill. Li van donar el premi, i així és com es va convertir amb la primera dona premiada per l’acadèmia de ciencias morales y políticas.
Emilia Pardo Bazán (1851-1921) dia : L’educació que es dona a les dones no és educació, és una doma.
A Emilia Pardo Bazán la nomenen Consellera d’Instrucció Pública i un poc després, el 8 de Març de 1910 es permet per llei que les dones poguérem estudiar en les universitats. Tan sols set segles després que hagués la primera universitat espanyola.😏(**Henar Àlvarez)
Hui, a l’estat de Dora posava que era el dia de les escriptores.
A l’ institut com a optativa tenia: “Literatura valenciana” I m’he posat a pensar quina seria la primera en escriure en valencià. I he pensat en la primera que vaig conèixer, Isabel Clara Simó. A l’institut, amb el seu llibre Júlia. Cap més. Sabia de Jaume Roig i del seu Espill de les dones, i de més escriptors. I de molts escriptors en castellà. I he pensat en les valentes, i ho he volgut compartir.
Marian LL.P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada