Mone!

Huitanta?? No ens n'han fet falta tants! En menys temps ho vam poder fer. Vam pujar a un bus i en mitja horeta arribàrem. Tot el recorreguérem en un matí.

Camerun, Japó, EEUU, Mèxic, Itàlia, Australia i el Pol Nord. Cap frontera existia  per a nosaltres. Les seues cases, danses, costums, cançons, tradicions, vestimentes i maquillatge.

Tan bé vam fer la dansa de la pluja que ens va vindre a visitar. Però de seguida vam pegar una corregudeta i... 

Qui va vindre? Willy Fog y la princesa Romi! 

Ell estava igual que el coneguem. Ella és la que estava irreconeixible.  

Quina alegria ens va donar vore-vos. Vam ballar i cantar en vosaltres moltes cançons que ja coneixiem. 

Diuen que el món es un mocador, mai més cert.